Ciutat

Jordi Corominas és d’aquestes persones a les que els agrada entendre els edificis i monuments per entendre les ciutats. Critica durament els “oblits deliberats”, com els dels símbols de l’esquerra o l’anarquisme tan característics de Barcelona, però relegats a la perifèria. Tampoc no creu en treure l’estàtua a Colón, sinó explicar qui era i per què no ens agrada

L’afany pel previsible i l’homologat, tot i que amb màscares alternatives i espontànies, és el que retroalimenta el capitalisme voraç que ha fet dels centres històrics de totes les ciutats un mateix lloc desolat i inhabitable, anul·lant la singularitat que els serveix de reclam

Al menys ella sempre hi serà amb el seu llacet, preparant-se per a recórrer la ciutat amb els pedals, llesta per a volar, llegendària des del detall, reina incontestada d’un racó secret a l’abast de tothom

La caputxeta de passeig Sant Joan ha sigut l’heroïna de moltes històries, la més cèlebre relacionada, no podia ser d’altra manera, amb la literatura i el primer bookcrossing barceloní, emprés per Joan de Sagarra quan entengué que les prestatgeries de llibres es menjaven el seu apartament i optà per deixar amb certa freqüència títols al pedestal d’aquesta nena celebrada arreu.

Hèrcules també està representat a una font del costat del Pla de la Boqueria, però qui escriu vol parlar de l’estàtua. Sí, la mateixa que des de 1928 observa les alçades a l’encreuat del Passeig Sant Joan amb Còrsega, la mateixa pertorbada per tanta pol·lució i aquest aire de rotonda ajardinada, pobre consol, amarga victòria entre edificis massa moderns, alguns d’ells veritables atemptats estètics de la postguerra

Res serà el mateix si algun dia l’Alaska desapareix de la part alta de passeig de Sant Joan. El seu edifici centenari i la terrassa on hora rere hora s’asseuen espontanis i parroquians han sigut testimonis d’amors, borratxeres, discussions, negocis, ruptures i preludis de crims molt raonats com el de Carmen Broto, sens cap mena de dubtes el personatge més important a la llegenda del seu imaginari popular.

La recuperació i consolidació del tramvia a Barcelona és una qüestió que suscita un elevat grau de consens entre la ciutadania. Però també al llarg del seu desenvolupament hi ha hagut força polèmiques no només sobre la manera com s’ha posat en marxa sinó també per part de qui el qüestionava com a alternativa per al transport públic de la ciutat.

Las de passeig Sant Joan trazan una especie de skyline que empieza con Clavé, sigue con Hércules y Verdaguer, continua con el Doctor Robert y muere en el arco de triunfo. Lo interesante es que esta continuidad celestial se ha configurado con el tiempo y no fue pensada de inicio

Les de Passeig de Sant Joan tracen una espècie d’skyline que comença amb Clavé, segueix amb Hércules i Verdaguer, continua amb el Doctor Robert i mor a l’Aarc de Triomf. L’interessant és que aquesta continuïtat celestial s’ha configurat amb el temps i no va ser pensada d’inici

Si giramos a la derecha veremos cómo los residentes son unos privilegiados al habitar un paraíso anónimo salvo para los valientes capaces de superar la monotonía de la recta y adentrarse en lo inexplorado al alcance de todos