Ciutat

L’emergència climàtica colpeja més als països més empobrits, però també a les veïnes i veïns més vulnerables de les nostres ciutats. A Barcelona, els principals efectes del canvi climàtic seran l’increment de les onades de calor i la disminució d’aigua per al consum. Si deixem que ens porti la inèrcia, la Barcelona de 2050 serà més calorosa i més injusta. Però encara estem a temps per evitar-ho, convertint la crisi climàtica en una oportunitat para construir una societat i una ciutat més justa

L’any 1924 ja era un empresari d’èxit i es plantejà la seva particular obra magna amb l’ambició de resoldre els creixents problemes del barraquisme, urgent per la vertiginosa immigració de la dècada, quan la població comtal cresqué més de tres-cents mil habitants. De fet, aquells anys vint són prodigiosos pel que fa a idees relacionades amb la vivenda, amb la construcció dels polígons de cases barates i el fenomen del cooperativisme a diverses professions

Aquesta visió de conjunt es desmenteix per accions com les de Can Batlló, conseqüència de l’energia del moment. L’11 de juny de 2011 un grup de veïns accediren a l’interior i ocuparen una de les seves naus per a crear un centre autogestionat. De mica en mica la coordinació comunitària donà els seus fruits mitjançant xerrades, exposicions, cursos, dinars populars i un flamant rocòdrom

Us convidaria a reflexionar sobre si resulta més progressista respectar el dret a decidir dels habitants de Bellaterra a no compartir els seus impostos o si, pel contrari, es més d’esquerres una sobirania fiscal més àmplia, com la de l’Ajuntament de Cerdanyola, que redistribueix els ingressos dels rics entre aquells carrers menys afavorits i que, per tant, necessiten més serveis públics

Aquestes coincidències sempre exciten la meva imaginació, assedegada d’aquests secrets perceptibles només amb l’anhel de donar al conjunt altres significats. Per això mateix em va sorprendre molt endinsar-me al carrer Sagunt, premiat com el millor decorat a les darreres festes de Sants, i que es troba als llimbs d’entre dues realitats

Vivim un autèntic despropòsit polític i una incapacitat total per governar. Més que mai són necessàries reformes legislatives que ens protegeixin, però en el seu lloc, l’únic que veiem són retallades a les necessitats i drets, que augmenten la repressió cap a les que posem el cossos en defensa dels drets de totes, ja sigui en una manifestació o aturant un desnonament. Només el clam social pot revertir la situació i amb aquesta premissa neix el primer Congrés d’Habitatge de Catalunya

L’església de Santa Maria de Sants, ja saben allò del nom fa la cosa, va sobreviure en el seu format decimonònic fins el 19 de juliol de 1936. Abans, durant la Setmana Tràgica, es va salvar de miracle, però quan va esclatar la Guerra Civil, els anarquistes no van tenir cap tipus de pietat, entre altres motius per la personalitat del rector Josep Puig i Moliner, qui mai no va amagar les seves simpaties pels sublevats

I així fou com el Xato va tenir quinze minuts de glòria el primer de febrer de 1975, punt de fuga de l’espai circular, encantador per la seva sorra i horrible, tot i que ell no ho veu, per un gegantí bloc de la dècada dels quaranta