Ciutat

Més de dos mesos després de la sentència i després d’un mes de la seva darrera acció, el col·lectiu ha tornat a convocar la que havia de ser una gran acció: rodejar el Camp Nou durant el clàssic. Però, tot i que l’estadi si que es va omplir, als carrers, pocs milers de persones, entre enfrontaments amb la policia, es mostraven “decepcionats i abandonats” pel Tsunami

El balanç final del cost de l’Exposició de 1929 i el que van acabar pagant els ciutadans simplement no es coneix, perquè no hi ha una investigació independent que se n’hagi ocupat. Així es manté el secretisme amb què la dictadura de Primo de Rivera va gestionar les coses en un país en el que la premsa estava sotmesa a censura prèvia

La gent gran ha crescut progressivament en els darrers anys fins a les gairebé 350.000 persones, un 21% de la població total. En l’informe anual de l’ASPB ‘La salut a Barcelona 2018’ destaca positivament el descens dels embarassos i dels avortaments entre adolescents i es confirma la tendència a l’augment de les infeccions de transmissió sexual per clamídia, sífilis i gonocòccia, però baixen els casos de VIH i Sida

Ara això del drapaire ens fa gràcia, però llavors associar-se a un personatge amb guanys quantiosos i un xic tèrbols no era una professió de gran prestigi, podia ser un detriment per al currículum i una victòria per a la cartera, sobretot si atenem a les dimensions d’aquells deu números de la Gran Via

L’emergència climàtica colpeja més als països més empobrits, però també a les veïnes i veïns més vulnerables de les nostres ciutats. A Barcelona, els principals efectes del canvi climàtic seran l’increment de les onades de calor i la disminució d’aigua per al consum. Si deixem que ens porti la inèrcia, la Barcelona de 2050 serà més calorosa i més injusta. Però encara estem a temps per evitar-ho, convertint la crisi climàtica en una oportunitat para construir una societat i una ciutat més justa

L’any 1924 ja era un empresari d’èxit i es plantejà la seva particular obra magna amb l’ambició de resoldre els creixents problemes del barraquisme, urgent per la vertiginosa immigració de la dècada, quan la població comtal cresqué més de tres-cents mil habitants. De fet, aquells anys vint són prodigiosos pel que fa a idees relacionades amb la vivenda, amb la construcció dels polígons de cases barates i el fenomen del cooperativisme a diverses professions

Aquesta visió de conjunt es desmenteix per accions com les de Can Batlló, conseqüència de l’energia del moment. L’11 de juny de 2011 un grup de veïns accediren a l’interior i ocuparen una de les seves naus per a crear un centre autogestionat. De mica en mica la coordinació comunitària donà els seus fruits mitjançant xerrades, exposicions, cursos, dinars populars i un flamant rocòdrom

Us convidaria a reflexionar sobre si resulta més progressista respectar el dret a decidir dels habitants de Bellaterra a no compartir els seus impostos o si, pel contrari, es més d’esquerres una sobirania fiscal més àmplia, com la de l’Ajuntament de Cerdanyola, que redistribueix els ingressos dels rics entre aquells carrers menys afavorits i que, per tant, necessiten més serveis públics