Ciutat

La font del número 126 de la travessera de Gràcia, antany una via romana, no conserva el seu estat primigeni. És de suposar que, més o menys a mitjans dels anys vint del segle passat, el ceramista Salvador Sunet li va donar la seva forma tradicional mitjançant una sèrie de rajoles amb dos mascarons, alguna cosa diabòlics que esputen aigua cap a dues copes situades a la part inferior de la seva obra

El grup Balañá, propietari de les sales, ha tancat el cinema després de 82 anys de projeccions. L’establiment va obrir el 4 d’octubre de 1936 sota el nom de Doré, ja en plena Guerra Civil. Actualment s’havia consolidat en el món dels documentals i era la seu de l’In-Edit i el D’A.

L’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia demostra massa coses que van des de la diversificació barcelonina per la màgia dels barris amb identitat de poble fins a l’absoluta necessitat de no donar res per fet i mirar cap amunt, una forma més de combatre la mandra

El drama d’aquest carrer és la lleugera invasió turística dels darrers temps. Abans confinava amb altres habitatges del Torrent del Carabassa, on ara s’alcen dues escoles, única molèstia auditiva de l’entorn. Malgrat ser visibles des del Carmel són un oasi gairebé irreal, una relíquia supervivent a la demolidora modernitat

No ens enganyem, una norma específica contra la prostitució és una norma contra les persones, en especial les dones, que l’exerceixen. I és la manera més efectiva de sumir-les en la clandestinitat, perseguir-les, invisibilitzar-les i augmentar l’estigma de puta amb el que ja carreguen