Una quarantea d’activistes i especialistes en temes digitals s’han unit en el Grup Ciutadà sobre Polítiques Digitals per a assessorar el consistori sobre les polítiques digitals i “aprofitar un potencial de ciutat que s’està deixant de banda”
Ciutat
Barcelona va viure, com tot l’Estat espanyol, quaranta anys de dictadura. I transcorregut el mateix període de democràcia estaria bé deixar-nos de determinades tonteries i acceptar el llegat de tantes persones sense condemnar-les per les seves afinitats polítiques, doncs els contextos importa i és clau deslligar els éssers humans de les seves tendències mentre aporten peces trascendentals per a tota la societat
Amb la mort de l’urbanista Joan Antoni Solans desapareix una figura fonamental en la transformació urbana de Barcelona en els difícils temps de la transició. Els parcs de l’Oreneta, Can Dragó, Estació del Nord, Pegaso, España Industrial o les Aigües, per exemple, són una realitat gràcies a Solans i l’alcalde Socías Humbert.
L’altre sector ideal per amplificar el parc immobiliari va ser l’upper Diagonal, amb especial predilecció per Galvany i Monterols, des de la meva humil opinió, bressol de tot allò que vindria, i per això és important conèixer el passat i passejar amb les antenes ben posades per a documentar-se a posteriori des de la inspecció d’estil i formes del planisferi
Un vídeo distribuit a través de Whatsapp i xarxes socials va provocar que centenars de persones acudissin a la capital catalana, inclús des de diversos punts de l’Estat espanyol, per a aconseguir permisos de residència. La Delegació de Govern a Barcelona assegura que el ‘bulo’ està controlat i que Mossos i Policía Nacional ja investiguen l’origen del vídeo
El 1940 Heinrich Himmler va visitar el complex, qui sap si per a prendre nota. Quasi vuitanta anys després, l’església segueix sense estar a l’elenc d’edificis considerats Patrimoni de Barcelona i només per allò explicat durant aquests paràgrafs mereixeria més atenció
A Catalunya, dos anys després dels atemptats les víctimes segueixen sense un homenatge públic i un memorial adient, i els ciutadans, privats de la manera pròpia d’expressar i canalitzar la pena de la pèrdua. Per això alguns familiars de les víctimes comencen a expressar certa incomoditat al respecte, quan les seqüeles de l’episodi han estat devorades per la política, igual que la política es va emparar indegudament de l’espontaneïtat de l’expressió del dolor l’endemà de l’esdeveniment
Com que a vegades passejo amb alumnes, m’agrada dir allò d'”en cas de dubte, digui Sagnier”, i la fórmula sol funcionar, però és arriscada per l’heterodòxia dels matisos estètics, gens uniformes per ser un incombustible i honest treballador esmerçat en allò del client sempre té la raó
La vella Vila sempre ha estat activa, festiva i animada en contraposició amb la seva veïna, assimilada per molts barcelonins amb la burgesia ‘pija’, on mai passa res i regna un sopor infumable. No van errats. El creixement salvatge a la fi del Vuit-cents va nodrir aquest racó de molts estiuejants a semblança d’altres nuclis aïllats on es respirava millor tot i no estar lluny del centre urbà com Vallcarca, el Carmel o Horta.
El misteri dels reallotjaments és una metàfora més del menyspreu a les classes baixes a la capital catalana. Els homes i dones de Can Peguera han estat persones sense presència a la Història, entre altres coses perquè gairebé ningú arrisqués unes hores de la seva existència per descobrir aquesta urbs dins de la urbs
