Ciutat

Darrera el Taller de Músics, que enguany fa 40 anys, no hi ha pas un músic. Sinó un llibertari, lluitador antifranquista, que aterrat des d’Andalusia va convertir un tres aules en una de les escoles de música més prestigioses. Lluís Cabrera defensa el mescladís, tant a les ciutats, com a la música i a la política; “la música amansa les feres; amb Peret balla tothom”.

Fóra bo que la mateixa col·laboració entre policies es donés també en altres àmbits de les administracions a l’hora de fer front a problemàtiques que roseguen les ànimes dels barris i que creen les condicions necessàries perquè el tràfic de drogues s’escampi. La principal és l’especulació immobiliària, una forma de violència que passeja pels nostres carrers amb corbata i que buida els barris per fer un negoci il·legítim

Dijous, a partir de les 17h, tindrà lloc el pregó que donarà el tret de sortida a l’Orgull LGTBI de Barcelona, enguany dedicat a la pluralitat de famílies, i que culminarà dissabte 29 amb una gran manifestació. Un esdeveniment reivindicatiu i, a la vegada, festiu que vol donar visibilitat al col·lectiu i conscienciar la societat sobre la importància de la lluita pels drets de les persones LGTBI

Gala Pin va ser regidora de Ciutat Vella durant el primer mandat d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. És una de les 7 que no ha repetit en aquesta segona legislatura que s’endevina tensa, dins i fora del consistori. Parlem amb ella sobre el possible cost que tindran els vots de Valls i l’opció, que els comuns encara no descarten, de governar la ciutat amb un tripartit d’esquerres

La cordovesa Mariola Membrives s’ha convertit en els últims temps en la núvia de Lorca. Posa la veu musical a l’espectacle Federico García, de Pep Tosar, que porta dos anys rodant amb el seu actual elenc amb èxit de crítica i públic

En el cas de la construcció fruit de la dictadura els patits interiors continuen la seva exhibició de precarietat i els desastres d’una concepció esbiaixada, amb la verticalitat per bandera, la roba estesa i unes deficiències estructurals notades gairebé des de els seus balboteigs. Si romanen dempeus és per la inevitable urgència de tenir quatre parets on desenvolupar una existència, dormir a cobert i acariciar l’esperança d’un demà millor