Ciutat

No destacava per desinteres manifest i el mateix succeeix amb tot el barri, més famós per Joan Manel Serrat, les bodeguetes, el carrer Blai dels mil bars i poc més, tot i la seva rica arquitectura. Hom tendeix a pensar en aquesta mandra barcelonesa per a les altures, però alerta, que aquí estem a la base de la muntanya i qui vulgui pot accedir a aquesta perla poc documentada sense cansar-se massa

Qui ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar?

La propietat i la direcció de les Escoles Griselda van comunicar dimecres a les seves famílies que el curs vinent no tornarà a obrir. El motiu és econòmic. A la reunió van assistir responsables del Consorci d’Educació de Barcelona, els quals van garantir que els 174 alumnes tindran plaça en un altre centre de l’entorn el curs vinent.

El turisme d’Airbnb ha arribat a l’antic penya-segat de la fam, anomenat així per la pobresa posterior a la Guerra Civil, quan el Franquisme va destruir l’aspiració de la igualtat per a marcar a foc tots i cadascun dels districtes de la ciutat fins a acceptar la seva divisió entre vencedors i derrotats

Barcelona en Comú ha guanyat en 6 dels 10 districtes de la ciutat. Esquerra ho ha fet en 30 dels 73 barris. Però els mapes electorals que mostren el partit guanyador per zona sovint amaguen una realitat més complexa. Mostrem dos mapes que ajusten les seves mides a la població i els seus colors al percentatge de vots per veure com es reparteixen els partits a Barcelona.

És clar que hi ha necessitat d’una nova esquerra. Però amb una estratègia que permeti sumar. I sense experiments. Sap greu per Ada Colau i Manuela Carmena. Les dues mereixien una segona oportunitat, i si res no hi posa remei, no la tindran

En el terreny electoral la derrota és clara, però qui va perdre diumenge té moltes victòries per celebrar. Durant aquesta campanya electoral hem pogut veure com hi havia noves idees conquerint l’hegemonia. Alguns discursos sobre l’habitatge, els feminismes o l’emergència climàtica avui semblen inqüestionables, i en canvi fa vuit anys estaven lluny de la primera línia política