Ciutat

És innegable que alguna cosa té el cognom Maragall que retrau i enganxa els barcelonins i barcelonines a la nostàlgia d’un passat que portarà a un futur millor. Amb 76 anys serà el proper alcalde de la ciutat, i li tocarà entendre’s tant amb Colau com, per molt que digui que no, amb la seva ex-familia política. S’acaba una era, una nova ens espera

Més enllà de la victòria d’Ernest Maragall a la ciutat de Barcelona, la ressaca electoral del 26M ens ha deixat diverses reflexions, que passen per un canvi d’hegemonia ja anunciat el 28 d’Abril i una davallada de les forces del canvi, tot banyat en contextos en què la dreta (i extrema dreta) van recuperant territoris

ERC ha guanyat l’alcaldia a Barcelona a una Ada Colau que es queda a menys de 5.000 vots de repetir al consistori. La ciutat de Barcelona encara quatre anys de govern sense majoria i Maragall podrà derivar cap a un “gran govern d’esquerres” o “una Barcelona 100% independentista”. També destaca la sortida del consistori de la CUP, que s’ha quedat a 10.000 vots del PP

La noció de l’energia com a mercaderia i be a posseir ha anat acompanyada d’una tecnificació del discurs, generant una distància abismal entre la narrativa popular i la política dels espais de presa de decisions en l’àmbit de l’energia. Per això és necessari recuperar l’autonomia i la participació de la ciutadania com a element essencial de la presa de decisions sobre l’energia de forma oberta, conscient i inclusiva

Reclamem el debat imprescindible per determinar com serà el futur sistema energètic: en mans d’oligopolis o d’aliances públic-comunitàries; l’especulació, expropiació de terres i maximització del benefici econòmic vers les necessitats i demandes del territori i la societat

Si canviem els vehicles tèrmics pels elèctrics un a un, no acabarem ni amb la contaminació ni amb l’ocupació de l’espai públic per part del vehicles rodats. Tampoc no tenim suficients matèries primeres per fabricar tants cotxes elèctrics a nivell global, però per canviar-ho cal mudar el paradigma cap a l’ús compartit

Una quinzena de municipis costaners catalans, principalment a la Costa Brava, viuen una trentena de conflictes per qüestions urbanístiques i ambientals que, amb diferent intensitat, han entrat en el debat polític de la campanya per les eleccions municipals. L’Empordà no és l’únic lloc de Catalunya on hi ha actuacions polèmiques però si on hi ha més mobilització social