La darrera setmana abans de les eleccions ha començat amb un debat sobre la crisi de l’habitatge. Les crítiques per mala gestió, ja sigui al consistori o al Govern, van determinar un debat en què Maragall va fer ús d’una proposta presentada in extremis des de la Generalitat per a la campanya a les municipals
Ciutat
El problema parteix d’un model energètic en què les persones no estan al centre. No veure el model comporta no dimensionar que pobresa energètica no és només passar fred a l’hivern, sinó patir angoixa i por. Un model que desconeix que la pobresa energètica mata no ha de ser el punt de partida
Es dóna per fet un pacte entre Colau i Maragall, però de no arribar a els 21 regidors, s’obriria la porta a pactes amb altres partits. Així, una alcaldia de Maragall no tindria tans problemes en girar cap al centre-dreta i buscar el suport dels postconvergents i Colau es podria retrobar amb el socialisme pre-155, i mirar la CUP per a afrontar alguns reptes més difícils com el turisme o l’habitatge
Només el 10% d’universitaris prové d’una família amb un baix capital educatiu. Pràcticament el 60% poden estudiar perquè els pares ho paguen tot o gairebé. I les dones són el 62% de l’alumnat, però en determinades carreres no arriben ni al 20%. Aquestes són algunes de les dades de l’estudi Via Universitària, que ha presentat la Xarxa Vives.
El col·lectiu de docents ha convocat una vaga per a reclamar millores en les condicions laborals, posant el focus en les retallades que durant els darrers cursos han anat precaritzant els i les mestres. La que és la vuitena vaga d’aquest curs xifra, segons el Departament d’Educació, vora un 11% de seguiment
Dos centres de Barcelona desenvolupen el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), impulsat per l’Associació FLG, un projecte per a la prevenció de conductes homòfobes i la prevenció de la marginació social de les famílies i persones LGTB (i els seus entorns familiars).
Si pugem dos carrers de la pretèrita riera adjacent al rec comtal, encara aprofitat per moltes dones a principis del passat segle quan s’erigia la plaça de Toros Monumental, donarem amb una casa força peculiar, un vaixell amb brins insòlits i dons per a dividir els carrers de Casp i Ribes
Armand de Fluvià es una de las caras más reconocidas del activismo homosexual durante los últimos años del franquismo. Entre la amenaza de la temida Ley de Peligrosidad Social y la represión social y policial, editó revistas clandestinas y fue uno de los precursores de la primera marcha del día del orgullo en Barcelona, en 1977
El programa municipal Observatori 0-17 BCN: vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat vol ser uninstrument per sistematitzar, monitoritzar, diagnosticar, estudiar i informar sobre la situació i el benestar dels infants i adolescents de la ciutat. Entre els indicadors que s’analitzen, se’n troben relacionats amb les realitats sociodemogràfiques, l’educació, pobresa, exclusió i desigualtats, violències i risc social i salut
En arribar al seu número vint, una sacsejada còsmica em va paralitzar tota l’espina dorsal, estorada davant la meravella, l’horror, Hollywood, Babilònia, els set pecats capitals, Metròpoli, la Verge i Leo Messi inclús abans d’existir
