Barnasants és un dels festivals de cançó d’autor més importants d’Europa. Pere Camps, el seu director, creu en la cultura, no com a entreteniment, sinó com a eina política. Ferm defensor que totes -totes- les expressions artístiques estan polititzades, treballa per a que el festival “possibiliti una hegemonia contra un sistema basat en la discriminació”
Ciutat
Poblenou és el barri del talent. De la tecnologia. Sempre en transformació, a la recerca de l’equilibri entre habitatge i indústria (tecnològica) perquè el barri no deixi de ser el que va ser. Perquè sigui un bon lloc tant per treballar-hi com per residir-hi. Potser per això, Poblenou calca les estadístiques de la mitjana de la ciutat pel que fa a renda, atur, nivell d’estudis i població estrangera
En un any en que l’actualitat ha marcat un ritme frenètic pels mitjans de comunicació, recuperem 10 reportatges sobre diverses temàtiques que aborden en profunditat aspectes d’actualitat com les polèmiques dels màsters, les fake news, els oligopolis energètics o la gentrificació
El recinte va obrir les seves portes el 26 de setembre de 1899 i no va funcionar, cedint-se al cap d’uns mesos al nounat Futbol Club Barcelona, que va usar el complex com a vestuari i va jugar alguns partits en aquells terrenys, acabant-se l’episodi quan es va signar la seva venta per a iniciar l’execució de la meravella de Domènech i Montaner i l’equip més emblemàtic del país va recalar fins 1905 al camp de la carretera d’Horta
El recinto abrió sus puertas el 26 de septiembre de 1899 y no funcionó, cediéndose al cabo de unos meses al neonato Fútbol Club Barcelona, que usó el complejo como vestuario y jugó algunos partidos en esos terrenos, terminándose el episodio cuando se firmó su venta para iniciar la ejecución de la maravilla de Domènech i Montaner y el equipo más emblemático del país recaló hasta 1905 en el campo de la carretera de Horta
L’escola Farigola de Vallcarca celebra el seu centenari ajuntant antigues alumnes que van estudiar durant la República o el Franquisme i les noves generacions
El detalle que llamó mi atención fue un zeppelín. Como ya era muy tarde y mi móvil es el peor fotógrafo del universo decidí volver una mañana para sacar bien la imagen
El detall que em va cridar l’atenció va ser un zepelí. Com que ja era molt tard i el meu mòbil és el pitjor fotògraf de l’univers, vaig decidir tornar un matí per a fer bé la foto
Em venia més de gust comentar aspectes més mundans, com el mur amb la bandera del Barça o la plàcida sensació de trobar-me fora del reglament estipulat a la capital; només per això ja val la pena introduir-se en aquest passatge. Però sense molestar els veïns, privilegiats en perill per la perversió de voler igualar-nos a tots, però sense Comunisme, només amb asèpsia
L’ambició de Núñez, que va ser president del Barça entre el 1978 i el 2000 i va morir el dia 3 de desembre als 87 anys, va trobar acomodament en una Barcelona amb escassa sensibilitat pel seu patrimoni, tot i que també és cert que va saber aprofitar la laxitud d’un Ajuntament excessivament permissiu
