El recinte va obrir les seves portes el 26 de setembre de 1899 i no va funcionar, cedint-se al cap d’uns mesos al nounat Futbol Club Barcelona, que va usar el complex com a vestuari i va jugar alguns partits en aquells terrenys, acabant-se l’episodi quan es va signar la seva venta per a iniciar l’execució de la meravella de Domènech i Montaner i l’equip més emblemàtic del país va recalar fins 1905 al camp de la carretera d’Horta
Ciutat
El recinto abrió sus puertas el 26 de septiembre de 1899 y no funcionó, cediéndose al cabo de unos meses al neonato Fútbol Club Barcelona, que usó el complejo como vestuario y jugó algunos partidos en esos terrenos, terminándose el episodio cuando se firmó su venta para iniciar la ejecución de la maravilla de Domènech i Montaner y el equipo más emblemático del país recaló hasta 1905 en el campo de la carretera de Horta
L’escola Farigola de Vallcarca celebra el seu centenari ajuntant antigues alumnes que van estudiar durant la República o el Franquisme i les noves generacions
El detalle que llamó mi atención fue un zeppelín. Como ya era muy tarde y mi móvil es el peor fotógrafo del universo decidí volver una mañana para sacar bien la imagen
El detall que em va cridar l’atenció va ser un zepelí. Com que ja era molt tard i el meu mòbil és el pitjor fotògraf de l’univers, vaig decidir tornar un matí per a fer bé la foto
Em venia més de gust comentar aspectes més mundans, com el mur amb la bandera del Barça o la plàcida sensació de trobar-me fora del reglament estipulat a la capital; només per això ja val la pena introduir-se en aquest passatge. Però sense molestar els veïns, privilegiats en perill per la perversió de voler igualar-nos a tots, però sense Comunisme, només amb asèpsia
L’ambició de Núñez, que va ser president del Barça entre el 1978 i el 2000 i va morir el dia 3 de desembre als 87 anys, va trobar acomodament en una Barcelona amb escassa sensibilitat pel seu patrimoni, tot i que també és cert que va saber aprofitar la laxitud d’un Ajuntament excessivament permissiu
Les bicicletes compartides sense ancoratge irrompen a la ciutat generant moltes situacions de perill especialment per persones cegues
Ara mateix ens trobem davant d’una possible oportunitat històrica per poder fer fora Agbar i municipalitzar, per fi, el servei de l’aigua
Ens volen ensinistrats, assentint i en massa cap a una llista de preceptes perfectes per a tornar-nos ximples. Per això ara som una societat d’analfabets funcionals. Hi ha obligatorietat, sí, però no serveis perquè volen els llibres de text i la tasca docent com un altre sector més del seu camp de batalla, quelcom que l’esquerra no vol o no pot entendre
