Ciutat

Ens volen ensinistrats, assentint i en massa cap a una llista de preceptes perfectes per a tornar-nos ximples. Per això ara som una societat d’analfabets funcionals. Hi ha obligatorietat, sí, però no serveis perquè volen els llibres de text i la tasca docent com un altre sector més del seu camp de batalla, quelcom que l’esquerra no vol o no pot entendre

El barri més ric de Barcelona, Pedralbes, té una renda set vegades superior al més pobre, Ciutat Meridiana. Entre un i l’altre, 73 barris de Barcelona. Presentem les seves dades en un infogràfic. El resultat és el mirall de la desigualtat, d’ingressos, d’atur, d’immigració, d’estudis. Un retrat de com són avui les grans ciutats en el món occidental

Tota la resta ingressa en el vast horitzó de l’opinió col·lectiva, apassionant i apassionada en la faceta de descriure amb parayles aquest intrús entre la psicodèlia i una genialitat que la mentalitat del país és incapaç de subratllar a l’escapar-se dels seus paràmetres conformistes

Parlem de mercat immobiliari i els interessos creats que volen sumir-nos en la inòpia intel·lectual, quedant el ciutadà i la mateixa bellesa de Barcelona, ​​indefensos davant els depredadors

Barcelona ha aparegut en el focus mediàtic de la inseguretat ciutadana, impulsat per sectors que se senten els amos de la ciutat. Baralles i agressions als carrers, robatoris o drogues han configurat un panorama que facilita el discurs neoliberal que assegura que la seguretat es resol amb més policia. Però si els indicadors, millorables, ens mostren que Barcelona és segura, per què llavors aquest èmfasi a situar-la com el paradigma de la inseguretat?