Ciutat

Camino Portal de l’Àngel endavant fins al carrer de la Cucurulla i giro a la dreta per Portaferrissa. M’aturo davant la reixa pintada de negre que impedeix entrar al carrer de Perot lo lladre, tal com anuncia la placa. I, com el dia que el vaig descobrir de petita, em deixo portar per la imaginació entre els barrots -Al lladre, al lladre! – a la recerca de Perot

De esta manera Google no tiene ningún tipo de piedad a la hora de cancelar el pasado para crear una especie de eterno presente urbano. Lo mismo sucede con la Avenida Gaudí. Su actual estética está como congelada en el tiempo, sólo alterada por los rebaños de entusiastas turistas del templo de la Sagrada Família y ansiosos por comer paella a las seis de la tarde, cuando es más indigesta y sabrosa

L’autor del CLIP és Raimon Duran Reynals. Abans d’investigar la seva trajectòria veia l’obra que ens concerneix com un exemple característic d’una època, però ara, amb més dades no surto de la meva estupor en haver comprovat el seu caràcter conclusiu, la seva funció testamentaria en una singladura en sintetitzar-la no només des de l’arquitectònic, sinó des de l’estranya capacitat de tenir gairebé el do de la omnipresencia i ser invisible.

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

Xavier Garcia Albiol publicava fa uns dies un vídeo en el que esbroncava uns suposats okupes a la porta de casa seva. Si no està treballant per revertir la manca d’alternatives habitacionals per a persones en risc d’exclusió, realment vol acabar amb les ocupacions? O el que pretén és atiar el conflicte entre les persones més humils que conviuen en una mateixa escala de veïns, a canvi de guanyar un grapat de vots?