Dures crítiques a l’afebliment de la democràcia que significa la reculada en la sentència sobre el pagament dels impostos de les hipoteques i també al decret posterior del Govern central, titllat de cosmètic
Ciutat
La capital de Catalunya té gairebé el 90% dels seus ocupats en el sector dels serveis mentre la indústria gairebé desapareix de la ciutat
Al Número 112 de Sant Antoni Maria Claret donem amb un dels blocs de pisos més fascinants de Barcelona. Per en Lluís Permanyer és un dels seus màxims símbols de lletjor; pel que fa a mi no sé si em passa com amb la gent que veus repetides vegades a l’autobús i amb els dies et sembla més guapa, però al veure’l sovint i observar-lo no em produeix cap sensació de rebuig
“La banca sempre guanya”, diu la dita, i també la realitat. La decisió del Tribunal Suprem sobre les hipoteques ho acaba de comprovar de nou. No obstant això, també hi ha vegades que la banca perd. O almenys, que no guanya tant
Camino Portal de l’Àngel endavant fins al carrer de la Cucurulla i giro a la dreta per Portaferrissa. M’aturo davant la reixa pintada de negre que impedeix entrar al carrer de Perot lo lladre, tal com anuncia la placa. I, com el dia que el vaig descobrir de petita, em deixo portar per la imaginació entre els barrots -Al lladre, al lladre! – a la recerca de Perot
De esta manera Google no tiene ningún tipo de piedad a la hora de cancelar el pasado para crear una especie de eterno presente urbano. Lo mismo sucede con la Avenida Gaudí. Su actual estética está como congelada en el tiempo, sólo alterada por los rebaños de entusiastas turistas del templo de la Sagrada Família y ansiosos por comer paella a las seis de la tarde, cuando es más indigesta y sabrosa
El 33,7% de les famílies que han rebut ajuda de l’entitat de l’Església no compten amb un habitatge digne
El certamen més representatiu de l’economia amb rostre humà aplega unes 80 conferències en una superfície que ha crescut un 25% respecte de l’any anterior
La Multiconsulta aprovada definitivament per l’Ajuntament, preguntarà els ciutadans a finals de 2019 sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López i sobre una gestió pública de l’aigua
L’autor del CLIP és Raimon Duran Reynals. Abans d’investigar la seva trajectòria veia l’obra que ens concerneix com un exemple característic d’una època, però ara, amb més dades no surto de la meva estupor en haver comprovat el seu caràcter conclusiu, la seva funció testamentaria en una singladura en sintetitzar-la no només des de l’arquitectònic, sinó des de l’estranya capacitat de tenir gairebé el do de la omnipresencia i ser invisible.
