Ciutat

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

Xavier Garcia Albiol publicava fa uns dies un vídeo en el que esbroncava uns suposats okupes a la porta de casa seva. Si no està treballant per revertir la manca d’alternatives habitacionals per a persones en risc d’exclusió, realment vol acabar amb les ocupacions? O el que pretén és atiar el conflicte entre les persones més humils que conviuen en una mateixa escala de veïns, a canvi de guanyar un grapat de vots?

Perdre’s en aquest peculiar paisatge urbà és caminar per moderns edificis entre naus que parlen del passat industrial: algunes abandonades, altres rehabilitades; enormes xemeneies integrades com a elements arquitectònics decoratius… I enmig d’aquesta jungla, sobre les teulades de menor altura, de sobte… una caixa!

En la lluita per conquerir l’Ajuntament de Barcelona estan en joc l’hegemonia de l’independentisme, el llegat de Pasqual Maragall i el ‘factor Manuel Valls’. Les forces polítiques es reforcen i treuen les seves millors cartes, sabedors de la importància de les eleccions municipals a la capital de Catalunya. Què podem esperar?

Les causes de la gentrificació són complexes i depassen els límits de la política municipal, però això no eximeix els ajuntaments de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el dret a l’habitatge als seus veïns i veïnes.  En aquest sentit, els moviments socials havien fet fins ara un balanç agredolç de la gestió municipal en matèria d’habitatge de l’actual govern

La Casa Comas d’Argemir va veure la llum l’any 1904 i el seu atractiu es troba determinat a partir del terreny. La seva ubicació en pujada la converteix en un cos descendent que, no obstant, assoleix uns dels cims més originals del Modernisme mitjançant la seva coronació en una cúpula cònica recoberta de trencadís banyat de blau