Ciutat

L’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia demostra massa coses que van des de la diversificació barcelonina per la màgia dels barris amb identitat de poble fins a l’absoluta necessitat de no donar res per fet i mirar cap amunt, una forma més de combatre la mandra

El Sindicat de Llogaters, la PAH Barcelona i l’Observatori DESC han presentat una eina legal per intentar aturar i multar l’assetjament immobiliari –o mobbing– a través de la via administrativa. També han recordat que, a través de l’article 45 de la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya, cometre assetjament és una infracció “molt greu” que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros.

El drama d’aquest carrer és la lleugera invasió turística dels darrers temps. Abans confinava amb altres habitatges del Torrent del Carabassa, on ara s’alcen dues escoles, única molèstia auditiva de l’entorn. Malgrat ser visibles des del Carmel són un oasi gairebé irreal, una relíquia supervivent a la demolidora modernitat

No ens enganyem, una norma específica contra la prostitució és una norma contra les persones, en especial les dones, que l’exerceixen. I és la manera més efectiva de sumir-les en la clandestinitat, perseguir-les, invisibilitzar-les i augmentar l’estigma de puta amb el que ja carreguen

Per a molts barcelonins el Carmel no existeix, només és un nom llunyà associat amb la misèria d’uns anys que, per sort, ja van quedar enrere. Si els nostres ciutadans es preocupessin més per aquesta part elevada, potser descobririen l’important de la seva tasca per aconseguir una veritable democràcia municipal.

El maig de 1977, els veïns i les veïnes del barri de la Salut van aconseguir frenar la construcció d’una benzinera. Alguns valents van empènyer la formigonera dins el forat en què s’anaven a construir els fonaments i hi van plantar un arbre. Diu la llegenda que si es planta un arbre en un solar ocupat, ja ningú podrà treure’l. I així va ser com van consolidar la plaça que encara avui segueix sent dels i les veïnes de Sant Feliu.