Ciutat

Els ajuntaments de Barcelona sempre han preferit les vies amples enlloc de l’estretor d’abans. Amb Lligalbé, com passa amb molts d’altres llocs, haurien de pensar al veritable sentit de la identitat. Els barris han de conservar les seves fites fundacionals per a a no perdre-la

Desenes de migrants i refugiats van ocupar l’antiga escola Massana de Barcelona aquest dissabte per reclamar drets socials. La tancada és una rèplica de les que ja hi va haver-hi el 2001, 2005, 2013 i 2016, però aquesta vegada ja tenen la benedicció de l’Ajuntament de Barcelona (i de 30 entitats socials). Ibrahi Omoho va estar en l’ocupació de fa 17 anys i a l’actual: “La nostra situació? No ha canviat, o ha anat a pitjor”.

A més de pensar a donar un nou tarannà al mapa no estaria de més protegir el petit patrimoni. Suposo que poc es pot fer davant l’especulació. Si algú és propietari del sòl i vol lucrar-se té tot el dret de fer-ho, sobretot si ningú es fixa a la bellesa de les petites coses, les mateixes desaparegudes per la ceguesa de moltes generacions i el fals error d’associar novetat amb progrés, quan amb intel·ligència i diners no és pas utòpic combinar façanes pretèrites amb interiors moderns.

La presentació a l’Espai Contrabandos d’‘Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona’, un llibre del periodista João França editat per Octaedro i la Fundació Periodisme Plural, esdevé un debat entre els afectats i els ponents, entre els col·lectius i les institucions.

A hores d’ara no sorprèn l’actitud del grup d’ERC a la Casa Gran. L’any passat, quelcom esmenat els darrers mesos, ni tan sols es mostraren favorables a regular els lloguers. El més greu és que no tenen ni la més remota idea del significat del bé comú mentre diuen ser d’esquerres