Ciutat|Política

A Catalunya, dos anys després dels atemptats les víctimes segueixen sense un homenatge públic i un memorial adient, i els ciutadans, privats de la manera pròpia d’expressar i canalitzar la pena de la pèrdua. Per això alguns familiars de les víctimes comencen a expressar certa incomoditat al respecte, quan les seqüeles de l’episodi han estat devorades per la política, igual que la política es va emparar indegudament de l’espontaneïtat de l’expressió del dolor l’endemà de l’esdeveniment

Fóra bo que la mateixa col·laboració entre policies es donés també en altres àmbits de les administracions a l’hora de fer front a problemàtiques que roseguen les ànimes dels barris i que creen les condicions necessàries perquè el tràfic de drogues s’escampi. La principal és l’especulació immobiliària, una forma de violència que passeja pels nostres carrers amb corbata i que buida els barris per fer un negoci il·legítim

Gala Pin va ser regidora de Ciutat Vella durant el primer mandat d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona. És una de les 7 que no ha repetit en aquesta segona legislatura que s’endevina tensa, dins i fora del consistori. Parlem amb ella sobre el possible cost que tindran els vots de Valls i l’opció, que els comuns encara no descarten, de governar la ciutat amb un tripartit d’esquerres

Després de la tensió viscuda a les places durant les sessions d’investidura d’aquest cap de setmana, diverses veus destacades com Aarcadi Oliveres o Tica Font (ICIP) alerten d’una polarització que respon a una frustració que “s’aboca cap els altres, no cap els dirigents”. Parlem d’aquella jornada en que l’escenari habituals dels improperis es va traslladar de Twitter a les places i als salons dels Ajuntaments

Els comuns no són ni els del 155 ni els de la unilateralitat; ni els de la judicialització de la política, ni els del bloqueig institucional; ni són els de l'”a por ellos” ni tampoc els hiperventilats que criden “a per ella” contra l’alcaldessa de Barcelona

Aquest dissabte s’han tancat dues setmanes intenses de negociació de les que, com les eleccions, s’augurava que no se sabria el resultat fins el final. Amb un apunt ben diferenciat: la nit electoral Colau pràcticament renunciava a l’alcaldia i avui, l’alcaldessa del canvi reedita un pacte amb el PSC, amb el recolzament de Valls, i relega a Maragall a la perifèria del govern

Barcelona en Comú, el partit d’Ada Colau, és un error del sistema perquè ha aconseguit posar en el centre assumptes que eren negats o silenciats. I perquè ha portat, a les institucions, altres maneres de fer política. Ara cal que es trobin les opcions que vulguin governar amb aquests criteris

Contra tot pronòstic, sembla que Ada Colau tornarà a ser alcaldessa de Barcelona, de la mà dels vots de Valls. Un regal enverinat que passa per una decisió que desgasta i que ha hagut de passar per contestar una sèrie de preguntes. Les analitzem

Qui ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar?

Barcelona en Comú ha guanyat en 6 dels 10 districtes de la ciutat. Esquerra ho ha fet en 30 dels 73 barris. Però els mapes electorals que mostren el partit guanyador per zona sovint amaguen una realitat més complexa. Mostrem dos mapes que ajusten les seves mides a la població i els seus colors al percentatge de vots per veure com es reparteixen els partits a Barcelona.