Cultures

En ple debat sobre la salut del català, el primer tema de Rosalía cantat en català arriba també amb polèmica lingüística, ja que la del Baix Llobregat ha colat en la seva lletra dos barbarismes que no apareixen en el diccionari de Pompeu Fabra

De què riem? A aquesta pregunta el coreògraf italià Alessandro Sciarroni respon per la veu i el moviment, deixant que ballarins i espectadores treguin les seves pròpies conclusions durant quasi una hora de rialles ininterrompudes que arriben al festival Grec de Barcelona el 20 i el 21 de juliol

Darrera el Taller de Músics, que enguany fa 40 anys, no hi ha pas un músic. Sinó un llibertari, lluitador antifranquista, que aterrat des d’Andalusia va convertir un tres aules en una de les escoles de música més prestigioses. Lluís Cabrera defensa el mescladís, tant a les ciutats, com a la música i a la política; “la música amansa les feres; amb Peret balla tothom”.

La cordovesa Mariola Membrives s’ha convertit en els últims temps en la núvia de Lorca. Posa la veu musical a l’espectacle Federico García, de Pep Tosar, que porta dos anys rodant amb el seu actual elenc amb èxit de crítica i públic

Veient-lo amb la seva samarreta ‘Europe is for lovers’, es diria que l’italià Giuseppe Porcaro és un ingenu defensor dels valors en crisi de les institucions europees. Però, si ens apropem a ell, descobrim que fa un any va publicar ‘Disco sour’ (Unbound), una novel·la de ciència ficció que navega entre la utopia i la distopia i que planteja serioses qüestions sobre la governança d’aquestes institucions

Ràdio Terra celebra enguany el seu cinquè aniversari. Una ràdio alternativa, crítica i amb una visió territorial descentralitzada que s’enfronta a una greu situació econòmica. Parlem amb la seva coordinadora, la Marta Curull, sobre la sostenibilitat dels mitjans independents i la necessitat de la seva existència en un panorama mediàtic monopolitzat per grans capçaleres

Recuperem la memòria de l’escriptor italià Nanni Balestrini, mort aquest 2019. Membre de Gruppo 63, juntament amb signatures de renom com les d’Umberto Eco o Edoardo Sanguineti, va ser una ploma subversiva en una de les èpoques més dures per a Itàlia. Les seves paraules li van costar, com a molts d’altres, anys a l’exili