Cultures

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

Lió, amb la seva Maison de la Danse i la Biennale que s’ha celebrat durant la segona quinzena de setembre, és un punt amb personalitat pròpia al mapa europeu de la dansa. I, per convertir-se en un major vector, s’ha engegat una Plataforma Europea on hi participa el festival Grec de Barcelona i les ciutats de Lieja i Porto

La cantora afrocolombiana ha acabat la seva primera gira per Europa a Barcelona. Hi conversem en l’últim assaig abans de tornar al seu país, cap on mira, després de la recent arribada de l’uribista Iván Duque a la presidència, amb el temor de qui ha viscut en terra i pell pròpies la cruesa del conflicte armat. Álvaro Uribe va liderar el 2016 el ‘no’ a l’acord de pau. Banquez és una de les veus que s’alça, al camp i a l’escenari, per exigir-la.

Si la fotografia pot ser un reflex de l’ànima, les imatges del nord-americà Wiliam Wegman amb gossos de l’espècie bracs de Weimar ens representen a nosaltres mateixos. No en và el títol de l’exposició als Rencontres de la Photographie d’Arles 2018 és Être humain (ser humà), un joc de miralls en què la figura canina convenientment disfressada és irònica i reveladora. També la del cartell de l’edició d’enguany, que ha escollit al recorregut principal com a lema America Great Again! (Amèrica gran una altra vegada).

Coincidint amb el seu 35è aniversari, la barcelonina Norma Còmics rep el premi Eisner de la convenció nord-americana Comic-Con de Sant Diego a la millor llibreria internacional. Un reconeixement, que al món de les vinyetes i tebeos, es pot comparar a rebre un Oscar, un Pritzker, un Pulitzer

El Festival d’Avinyó (6-24 de juliol) ha engendrat dos directors de teatre, Julien Gosselin i Thomas Jolly, que arribats a la trentena s’han apoderat de l’esdeveniment amb dues obres monstre que dialoguen a distància, encara que en fons i forma són radicalment diferents

Grito pelao, estrenada al Festival d’Avinyó, és un crit de dins de les entranyes femenines per afirmar el desig de ser mare, malgrat ser lesbiana, de continuar ballant temporalment per a aquest nou ésser, d’intercanviar els papers de ball i cant i de convidar en escena a qui et va donar vida.