Cultures

El Teatre Lliure ha estrenat la seva versió d”Àngels a Amèrica’, en la que el personatge de Belize, un home afroamericà, és interpretat per un actor blanc. Segle XXI i encara hem de sentir que d’entre tots els actors negres de Catalunya no n’hi ha cap capaç d’interpretar-lo. És reduir el nostre talent i esforç a l’insignificant. I és que sempre hem hagut de lluitar més que els blancs per guanyar el mateix respecte

La societat està avançant cap a la multiculturalitat i això s’ha de reflectir als escenaris. El teatre, però, sembla ignorar als accents que, en la vida real, comparteixen veïnatge. Els actors d’orígens remots enriqueixen amb la seva visió, talent i tradició un teatre que, per definició, els necessita si vol ser un reflex de la realitat. Els actors i actrius negres comencen a exigir més visibilitat en el món teatral i que els seus papers no estiguin tallats per un patró de prejudicis

La literatura de no ficció sobre Catalunya ha augmentat considerablement arran dels fets ocorreguts abans, durant i després de l’1 d’octubre de l’any passat. Un mes que va desembocar en una tímida DUI, l’aplicació de l’article 155, el posterior empresonament i exili de polítics, i la celebració d’unes eleccions. No és d’estranyar que en tots aquests mesos hagi sortit una biblioteca per entendre Catalunya. A la seva manera, així van ser aquells dies d’octubre.

Pensar, debatre, experimentar. Amb aquest propòsit 20.000 persones es van reunir la setmana passada a la primera “Biennal del Pensament Ciutat Oberta”, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.

Lió, amb la seva Maison de la Danse i la Biennale que s’ha celebrat durant la segona quinzena de setembre, és un punt amb personalitat pròpia al mapa europeu de la dansa. I, per convertir-se en un major vector, s’ha engegat una Plataforma Europea on hi participa el festival Grec de Barcelona i les ciutats de Lieja i Porto