Cultures

Betevé, la televisió local de Barcelona, ha estrenat la seva nova ficció, ‘El mort viu’. A mig camí entre la comèdia i el drama, carregada d’humor negre, costumisme i surrealisme, la sèrie es basa en la història de la família Gifra i en Llàtzer, un ni-ni que és assassinat pel seu pare i que, com el personatge bíblic que duu el seu nom, ressuscita d’entre els morts com si res hagués passat

Els coneixements enciclopèdics de Bertrand Tavernier sobre cinema podrien alimentar una conversa infinita. Un coneixement ampli sobre la producció del passat però també una esmolada mirada sobre la producció actual duu a una entrevista amb vius intercanvis sobre Coppola, Scorsese, Tarantino i tota la tradició que els ha pogut nodrir, i que desemboca, a part d’una ferotge crítica a Marvel, en una àcida reflexió sobre quines podrien ser les llistes negres d’avui

Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb ‘Matthias i Maxime’, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin també és sorprenent amb ‘Roubaix, una lumière’, més social i sobri que mai.

És necessari prendre una decisió. Deixar-ho per al proper mandat, com demanen alguns partits, pot implicar allargar-ho i el CAP no pot seguir esperant més per una solució incerta. Les necessitats de salut dels veïns i veïnes del Raval no poden esperar més. No pot ser que els processos electorals paralitzin necessitats ciutadanes. I, en el debat entre MACBA i CAP, hi ha un dels dos que té prioritat

Rosa Ribas, nascuda a El Prat, fa anys que va migrar a Alemanya. Autora de sèries de novel·la policíaca, està a punt de publicar una nova obra i adaptar-ne una altra al cinema. Experimentadora experta en l’art de les paraules, és coautora de l’única novel·la policíaca escrita a quatre mans i en dos idiomes, juntament amb Sabine Hoffmann

Els ciutadans fan servir menys el català amb els metges que amb la resta de les administracions de la Generalitat. Concretament, un 24,3% menys. I possiblement, sigui culpa nostra, dels professionals de la sanitat