La veritat és que Aliot, nascut a Tolosa de Llenguadoc ara fa cinquanta anys i actual diputat a París, ha…
Cultures|Política
Quan Jordi Pujol va presentar el tercer volum de les seves memòries, a principis del 2012, va mantenir una conversa…
En els últims mesos, s’ha popularitzat el debat periòdic sobre la situació de llengua minoritzada del català i, alhora, la…
Albert Solé, fill de Jordi Solé Tura, és documentalista i autor de ‘Bucarest, la memòria perduda’, sobre l’exili del seu pare a l’Europa de l’Est. Analiztem amb ell com afecta la situació política a la cultura audiovisual catalana i reflexionem sobre l’estètica del Procés
Manuel Vázquez Montalbán era un escriptor d’una peça, un militant comunista, un home solidari i un pensador crític rigorós però no un científic social ni un fetiller de la política tacticista
Joan Margarit acaba de conseguir el Premio Cervantes, aunque muy probablemente no lo necesite. El poeta más popular de las letras en catalán. Y uno de los más leídos en castellano. Esta bifrontalidad ha sido siempre el camino de ida y vuelta de su escritura. Por eso, en estos tiempos de desencuentros obtusos, leer a Margarit, así como a tantos otros escritores catalanes en las dos lenguas, debería ser una necesidad cívica. Quizás abriríamos más puertas, en lugar de cerrarlas
En ple debat sobre la salut del català, el primer tema de Rosalía cantat en català arriba també amb polèmica lingüística, ja que la del Baix Llobregat ha colat en la seva lletra dos barbarismes que no apareixen en el diccionari de Pompeu Fabra
Recuperem la memòria de l’escriptor italià Nanni Balestrini, mort aquest 2019. Membre de Gruppo 63, juntament amb signatures de renom com les d’Umberto Eco o Edoardo Sanguineti, va ser una ploma subversiva en una de les èpoques més dures per a Itàlia. Les seves paraules li van costar, com a molts d’altres, anys a l’exili
Joan Esculies (premi Gaziel de biografies 2018) acaba de publicar la versió en castellà del seu últim llibre, sobre Ernest Lluch. Qui va ser ministre de Sanitat i Consum amb Felipe González “mereixia una biografia, per la seva aportació al pensament econòmic”. Personatge d’una trascendència que, segons Esculies, va molt més enllà del seu assassinat per part d’ETA el 2000
“La vida no és com la vivim sinó com la recordem”. El sociòleg, urbanista i ex-polític, Jordi Borja, ha volgut encapçalar, amb aquesta frase de Max Frish, ‘Bandera Roja’, un llibre dedicat al record de la seva experiència política en una etapa determinant del tardo-franquisme i els precedents immediats de la qüestionada Transició espanyola
Catalunya Plural, 2024 
