“La vida no és com la vivim sinó com la recordem”. El sociòleg, urbanista i ex-polític, Jordi Borja, ha volgut encapçalar, amb aquesta frase de Max Frish, ‘Bandera Roja’, un llibre dedicat al record de la seva experiència política en una etapa determinant del tardo-franquisme i els precedents immediats de la qüestionada Transició espanyola
Cultures|Política
La literatura de no ficció sobre Catalunya ha augmentat considerablement arran dels fets ocorreguts abans, durant i després de l’1 d’octubre de l’any passat. Un mes que va desembocar en una tímida DUI, l’aplicació de l’article 155, el posterior empresonament i exili de polítics, i la celebració d’unes eleccions. No és d’estranyar que en tots aquests mesos hagi sortit una biblioteca per entendre Catalunya. A la seva manera, així van ser aquells dies d’octubre.
Cercar construir la identitat i la memòria col·lectiva a partir d’aquest tipus de fites impossibilita la creació de referents simbòlics que de veritat construeixin un sentit de nació que s’allunyi de les idees d’imperi, règim i monarquia