Lluc Queralt no es defineix exactament com a fotògraf: “el que jo intento és relatar de manera artística, però crítica,…
Cultures|Societat>Migracions
“I tu d’on ets?” Aquesta és una de les discriminacions que han d’afrontar molts catalans i catalanes, els i les…
“Mentre que Daniela Ortiz ha de fugir d’Espanya pel racisme indistint de tots els bàndols polítics, el rei d’Espanya se’n…
A Catalunya hi ha 1.160.000 persones migrades. Un 15% dels habitants de Catalunya va trobar un motiu, en algun moment…
L’activisme per la reivindicació dels drets de Palestina, està present a Barcelona com en altres ciutats, i suma el suport de diferents fronts socials que lluiten al costat dels migrants palestins. No obstant això, pesi al grau de visibilització, els ajuntaments del país no manegen xifres precises d’aquesta població.
‘En Palabras’ és un projecte que va començar a setembre de 2018 en el que participen immigrants llatinoamericans a Barcelona, amb testimonis sobre migració i exili, disposats a que les seves històries siguin abordades literàriament
Carlos Medina va acompanyar les taules de negociació del procés de pau a Colòmbia durant quatre anys. Defineix l’experiència com a “fascinant i enriquidora”, però a la vegada, reconeix que els resultats li han provocat també inquietuds: “Mals de cap que toquen la fibra intel·lectual i humana que m’acompanya”
El raper i escriptor francès d’origen congolés Abd al Malik afirma que la seva història, que explica al seu art, podria ser la de qualsevol altre. Una història d’exclusió econòmica, política i social dels migrats, que alhora reivindica la identitat diversa de França i Europa
El Teatre Lliure ha estrenat la seva versió d”Àngels a Amèrica’, en la que el personatge de Belize, un home afroamericà, és interpretat per un actor blanc. Segle XXI i encara hem de sentir que d’entre tots els actors negres de Catalunya no n’hi ha cap capaç d’interpretar-lo. És reduir el nostre talent i esforç a l’insignificant. I és que sempre hem hagut de lluitar més que els blancs per guanyar el mateix respecte
La societat està avançant cap a la multiculturalitat i això s’ha de reflectir als escenaris. El teatre, però, sembla ignorar als accents que, en la vida real, comparteixen veïnatge. Els actors d’orígens remots enriqueixen amb la seva visió, talent i tradició un teatre que, per definició, els necessita si vol ser un reflex de la realitat. Els actors i actrius negres comencen a exigir més visibilitat en el món teatral i que els seus papers no estiguin tallats per un patró de prejudicis