Educació|Política

Entre els anys 70 i 80 al colegio público Diego de Velázquez, al barri de la Verneda, no arribava ni…

Aquest mes de juliol el Síndic de Greuges ha presentat l’informe “Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya”,…

‘Política vol dir Pedagogia’ és el títol d’un llibre que Rafael Campalans, professor universitari i polític, va publicar per primer…

Estic escrivint això al capvespre, veient la posta de sol a Fabero del Bierzo, mentre el dia desapareix. Recordant aquella…

Montserrat Bassa parla a poc a poc, amb calma però amb emoció. Ens rep al seu despatx de Congrés dels…

L’administració pública paga un cos de professors de religió que són contractats pels bisbes i sosté econòmicament una xarxa d’escoles privades, la majoria de les quals responen a idearis confessionals. En aquest context, parlar de laïcitat i llibertat de consciència a Catalunya és, com a mínim, un sarcasme

Proposem la creació del Premi Ondas a la Comunicació insubmisa. Premi que, sense necessitat de deliberacions, s’hauria de donar al noi o noia que va crear la pancarta que diu “A MI NOMÉS EM FA CALLAR LA MAMA”. Una molt encertada i enginyosa crítica a la repressió, a la vegada que una oportuna reivindicació de l’educació familiar i l’autoritat de les mames. Felicitats al guanyador d’aquest premi a la insubmissió creativa

Les morts als dos últims sexennis a Mèxic sumen més que les causades per les dictadures que van dominar el Con Sud a les dècades de 1970 i 1980. Al nou govern que s’augura, de nou, tenyit de sang, l’escola apareix com a far salvador, encara que després els programes no s’acompanyin de recursos i siguin pretexts per a legitimar esforços

A partir del cop d’Estat de 1936, milers de mestres van ser represaliats per les seves idees polítiques, en un exercici maquiavèl·lic organitzat amb cura pel règim feixista per esborrar tota petjada republicana. Un dels instruments més eficaços van ser les Comissions de Depuració dels funcionaris d’ensenyament públic. A Catalunya es van crear fa 80 anys.

S’inicia el curs i tornem a reflexionar sobre els drets adquirits: hem de lluitar perquè les desigualtats econòmiques i culturals d’origen siguin compensades pel projecte educatiu o perquè, almenys, l’escola no sigui un aparell de reproducció d’aquestes desigualtats