La pel·lícula, que ofereix una redempció per a la seva protagonista, interpretada per Mikey Madison, s’imposa davant de les captivadores All…
Festival de Cannes
Aquest és el canvi d’època amb què es presenta la 77 edició del certamen, amb una Gerwig, abanderada d’un nou…
Entre els il·lustres, quatre Palmes d’Or (Jean-Pierre i Luc Dardenne, Hirokazu Kore-eda, Cristian Mungiu i Ruben Östlund) i pesos pesats…
A falta de festival a La Croisette pel coronavirus, els responsables del certamen de cinema d’autor de referència al món…
El palestí Elia Suleiman no es prodiga massa en pel·lícules, però cada cop que és a competició a Canes crida l’atenció. Com amb ‘It must be heaven’, un passeig mundial per París i Nova York per aquest exiliat de Natzaret que adopta la postura entre lacònica i àcida d’un Jacques Tati o un Buster Keaton. Un final de competició, que a la secció paral·lela Un Certain Regard, ja ha atorgat premis al gallec Oliver Laxe i el català Albert Serra
Hi ha realitzadors com el francès Abdellatif Kechiche a qui, si no existissin els terminis ni les limitacions, continuaria filmant i muntant la mateixa pel·lícula durant anys. És el problema de ‘Mektoub, my love: Intermezzo’, la segona part d’un estiu hedonista el 1994 a Seta. Que, en aquesta segona entrega, es perd en redundància i reiteració: tres hores i mitja amb les mateixes escenes en una discoteca. Una llàstima, perquè la primera part estava molt bé.
Començàvem a dubtar de la capacitat del quebequès Xavier Dolan de recuperar la seva frescor del principi. Però amb ‘Matthias i Maxime’, a competició, ho aconsegueix com a retrat personal i generacional arribat als trenta. Perquè ho fa des de casa i amb els actors que coneix. El gir del francès Arnaud Desplechin també és sorprenent amb ‘Roubaix, una lumière’, més social i sobri que mai.
Revingut de Tànger i de les seves excursions místiques per l’Atlas, Oliver Laxe torna a la seva terra i presenta la primera pel·lícula en gallec de les 72 edicions del Festival de Canes amb ‘O que arde’ (Allò que crema) a la secció Un Certain Regard. Una pudorosa història d’un home condemnat per haver provocat un incendi forestal, però que de fet carrega amb les culpes de tots els altres que contribueixen a la desforestació i recul de l’ecosistema
El director català Albert Serra és un habitual de Canes. La seva radical posta en escena ha generat tant l’adhesió d’una part de la crítica francesa com el rebuig absolut d’una altra. Dos pols al panorama francès que reflecteixen l’enfrontament que es viu al país més cinèfil del món. I el banyolí Serra s’hi troba molt a gust, tal com ens explica en aquesta entrevista l’endemà de la primera projecció oficial de ‘Liberté’
En pel·lícules ben diferents, el català Albert Serra presentant la seva inclassificable Liberté a Un Certain Regard i el mallorquí Agustí Villaronga fent d’actor al film romanès a competició La Gomera van ser el cap de setmana protagonistes al Festival de Canes. El primer desconcerta amb la seva nova obra i el segon fa el paper de cap mafiós en el reeixit thriller de Corneliu Porumboiu. Com també ho és el del xinès Diao Yinan El lago de las ocas salvajes.
