General

Les reflexions d’Amadeu Hurtado sobre el desdeny dels polítics catalans pel populisme feixistitzant que recorria Europa constitueix una inquietant analogia.

A més de les raons pedagògiques i sociopolítiques, també les jurídiques i jurisprudencials conclouen que la Generalitat és l’administració competent per determinar la llengua de l’ensenyament i que l’alumnat té dret a no ser separat per raons idiomàtiques. La batalla es troba ara en els recursos que encara ha de resoldre el Constitucional sobre la LEC i la Llei Wert.

En el millor dels casos és un error. En el pitjor, una barbaritat. Si desballesten l’escola catalana, com fan els Germans Marx amb el tren, dubto que el final sigui tan feliç com en la pel·lícula. Hi haurà fractura per sempre.