General

Les bases d’Esquerra Republicana de Catalunya han avalat per una immensa majoria l’estratègia de la direcció del seu partit per negociar amb Pedro Sànchez abans de permetre un govern de coalició entre el PSOE i Podemos. Ara, especialment els republicans, tenen una enorme responsabilitat al damunt: tombar el primer govern de coalició o facilitar que comenci a caminar

La figura de Pilar Rahola passa per, agradi o no, haver-se encimbellat al capdamunt de tota una generació de periodistes catalans d’opinió. Aquest èxit pot ser explicat si no ens quedem en les fílies i les fòbies que ella desperta i mirem d’esbrinar els potencials comunicatius que poden explicar l’abast, limitacions i circumstàncies del personatge

Segones parts mai no han sigut bones. No ho poden ser quan la tercera força política de l’Estat és l’extrema dreta. El bloc de l’esquerra suma un 43% dels vots: son gairebé els mateixos resultats. En termes estructurals res ha canviat massa. Però avui, tot sembla una mica més gris. Llancem tres possibles escenaris de cara el futur.

Els xilens i xilenes han rebentat, farts de tanta desigualtat i de viure sota un model neoliberal que no els garanteix l’accés als seus drets més bàsics com l’educació, salut o les pensions. De la mà dels més joves, intenten donar resposta al que la política, per ara, està deixant a l’aire.

El món sindical es posiciona contra un projecte de llei que, consideren, afavorirà la subcontractació, mentre el govern català defensa la norma per millorar els serveis. Tanmateix, el recent canvi de model de les ambulàncies, amb la seva externalització, ha suposat una degradació del servei i els sindicats temen que aquesta sigui la realitat que espera amb la llei Aragonès

Si Catalunya pot ser considerada una xarxa complexa, algunes decisions polítiques són temeràries. Catalunya arribarà fins on puguin arribar les seves interseccions. La línia viable és la de les persones i entitats que treballen conjuntament pel benestar de Catalunya

La casa Jaume Estada és un rara avis a la singladura del seu autor, determinada per la seva prolixitat per la seva adscripció a la Lliga Regionalista, com tanmateix es donà amb altres companys de professió més cèlebres, com Puig i Cadalfach o Domènech i Montaner, qui no dubtaren en aprofitar la seva filiació política per a obtenir quantiosos encàrrecs

La comparecencia del conseller de Interior, Miquel Buch, que debía ser para dar explicaciones sobre las acciones polémicas de los Mossos d’Esquadra de los últimos días, se ha basado en pedir aislar a los “grupos violentos” para que no se repitan incidentes. Sobre la acción policial, Buch se ha limitado a afirmar que todas las acciones están siendo analizadas, a la vez que ha asegurado que el cuerpo actúa con “proporcionalidad, garantizando el derecho a protesta”

El paper de la universitat és construir el consens argumentatiu a les aules, diverses. Amb aules buides perquè els estudiants atenen i donen suport a la paralització emotiva de l’activitat política i universitària, la possibilitat de construcció discursiva del consens queda anul·lada