Gènere

Per a aconseguir-ho les dones, majoritàries a una vaga que implicà a més de seixanta-mil membres de la classe treballadora, apostaren per a reunir-se a plaça Catalunya, baixar la Rambla, creuar la Boqueria i arribar a la residència del governador civil a Pla de Palau. Aquestes marxes s’iniciaren el 5 d’agost de 1913 i esdevingueren un ritual diari. Que les manifestants no només fossin obreres féu entendre a les autoritats que es trobaven davant un veritable moviment social.

Aplicar perspectiva de gènere és l’eina per desfer els estereotips que, sovint, obstaculitzen l’accés de les dones a la justícia. Una eina que, al contrari del que sol considerar la judicatura, no és una opció lligada a la sensibilitat de cadascú, sinó una obligació, en tot tipus de procediment judicial, per tal d’aterrar el principi d’igualtat i no discriminació. L’impacte d’obviar-la s’accentua en els processos per violències masclistes

Una enquesta de la Generalitat revela que el 80% de víctimes per violència masclista no considera que les agressions patides siguin delictes. Aquesta dada, juntament amb una alta tolerància social a les violències més lleus fan que siguin poques les dones que inicien un procés judicial

Una quarantena de nois i noies de diverses ciutats i pobles del país han participat aquest mes en les colònies d’estiu adreçades a adolescents LGTBI que organitza, per quart any consecutiu, la cooperativa Candela; una setmana “sense cap tipus d’assetjament ni violència” per encarar amb més xarxa i referents les sancions que, sovint, troben molt presents durant la resta de l’any

Existim moltes més persones mes enllà del model d’home blanc heterosexual. Les trans, mariques i bolleres, putes, negres, gitanes, sordes, gordes… Totes som aquí i per això treure l’orgull als carrers ha de ser un acte festiu però crític alhora, de reconeixement propi i social.

El veritable avenç cap a la llibertat sexual de les dones no demana crear “espais segurs” a la ciutat, “ni punts liles en els quals sentir-se segura”. Es tracta d’avançar cap a un model de societat en el qual la sexualitat de les dones no parteixi d’imaginaris de repressió i absència de desig; es tracta de promoure la llibertat sexual en tots els espais, també a la nit, també amb les empreses responsables de l’oci nocturn de la ciutat

La violència sexual està sent instrumentada per a justificar dosis cada vegada més elevades de punitivitat penal. Per aquest motiu el feminisme té la responsabilitat de pensar estratègies polítiques que no alimentin els sistemes de repressió i càstig.

Quan parlem de model de democratització de les cures estem parlant d’abordar l’economia de les cures des d’una visió clarament feminista, que visibilitza i dona valor al treball de cura que estan realitzant les famílies, majoritàriament les dones.

El gran repte que tenim per davant és combatre l’estigma doncs, en les polítiques públiques i de salut i per tant en la vida de les dones, és l’element de control més poderós.

Els homes del #Cuéntalo no són pocs. Ni malalts. Ni toxicòmans. Ni psicòpates. Són, sovint, els homes que tenim a prop: els nostres pares, germans, cosins, parelles, fills. Els nostres companys de feina, de sindicat, de partit, de l’AMPA. Els nostres veïns. Els nostres amics. Són homes normals.