Parlem amb Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt, sobre com garantir els drets de les treballadores sexuals en un moment en que la prostitució protagonitza un debat intens dins dels moviments feministes
Gènere
Arran de la creació dels sindicats de treballadores sexuals o la publicació de manifestos que demanen l’erradicació de la professió, el debat sobre la prostitució surt a la palestra de tant en tant, amb diversos feminismes mostrant postures diametralment oposades, però defensant els mateixos drets de les dones. Repassem els punts clau del debat
El 25% de la població assalariada a Catalunya el 2016 era mileurista. Però si s’afina més, veiem que per efectes de la bretxa salarial les dones cobren menys de mitjana. En concret, el 25% de les dones cobren uns salaris que en total no superen els 840 euros bruts al mes
Tot i que les enquestes els estiguin donant percentatges mínims de vot, el “moment Vox” coincideix a escala internacional amb moviments importants de la nova dreta. Aquesta “internacional reaccionària” està confrontant de manera explícita amb l’únic moviment que actualment s’està col·locant a la mateixa escala: el moviment feminista
El Comitè Noruec va concedir el passat 5 d’octubre el Premi Nobel de la Pau 2018 a l’activista iazidí Nadia Murad i al metge congolès Denis Mukwege pels seus esforços “per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflicte armat”, defensant que només es pot assolir un món més pacífic si les dones i els seus drets fonamentals són reconeguts i protegits
Un informe sobre la feminització de la pobresa realitzat per diverses entitats com l’APE i la PAH, posa l’accent en el greuge comparatiu que viuen les dones en situacions de risc de pobresa
Els nostres pits, els nostres mugrons més aviat, semblen ser quelcom obscè i aquesta mirada és la que ens imposa unes normatives que són fruit d’una societat patriarcal, masclista i misògina que pretén un control sobre els nostres cossos per seguir mantenint l´statu quo. Doncs bé, aquesta sexualització derivada del masclisme sí que em sembla una obscenitat
Les apps de contactes s’han convertit en una via cada vegada més transitada per trobar persones amb qui mantenir relacions sexuals i sexoafectives. Si bé la capacitat de facilitar coneixences fora del cercle social i el seu gran abast duu a considerar-les una “revolució”, veus expertes adverteixen que mantenen “les pautes de dominació masculina” tradicionals. Transformar-les per tal d’afavorir relacions igualitàries no entra en els objectius de cap de les apps més conegudes per lligar.
El projecte “Unfollow les violències masclistes” del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya vol prevenir i fer parlar de les situacions abusives que es donen entre adolescents als entorns digitals
El col·lectiu valora positivament la campanya, que ha visibilitzat històries d’agressions i assetjament contra persones LGTBI a Twitter, però reclama més llocs sense LGTBIfobia (més enllà del ‘hashtag’). Espais informals, associatius o activistes actuen com les xarxes de suport més comunes.
