Gènere

Tot i que les enquestes els estiguin donant percentatges mínims de vot, el “moment Vox” coincideix a escala internacional amb moviments importants de la nova dreta. Aquesta “internacional reaccionària” està confrontant de manera explícita amb l’únic moviment que actualment s’està col·locant a la mateixa escala: el moviment feminista

El Comitè Noruec va concedir el passat 5 d’octubre el Premi Nobel de la Pau 2018 a l’activista iazidí Nadia Murad i al metge congolès Denis Mukwege pels seus esforços “per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflicte armat”, defensant que només es pot assolir un món més pacífic si les dones i els seus drets fonamentals són reconeguts i protegits

Els nostres pits, els nostres mugrons més aviat, semblen ser quelcom obscè i aquesta mirada és la que ens imposa unes normatives que són fruit d’una societat patriarcal, masclista i misògina que pretén un control sobre els nostres cossos per seguir mantenint l´statu quo. Doncs bé, aquesta sexualització derivada del masclisme sí que em sembla una obscenitat

Les apps de contactes s’han convertit en una via cada vegada més transitada per trobar persones amb qui mantenir relacions sexuals i sexoafectives. Si bé la capacitat de facilitar coneixences fora del cercle social i el seu gran abast duu a considerar-les una “revolució”, veus expertes adverteixen que mantenen “les pautes de dominació masculina” tradicionals. Transformar-les per tal d’afavorir relacions igualitàries no entra en els objectius de cap de les apps més conegudes per lligar.

Milers de dones moren cada any arran d’interrompre un embaràs no desitjat als Estats restrictius amb l’accés legal a l’avortament. La gran majoria, a l’hemisferi Sud. A Europa, la norma tendeix a ser garantir, de manera àmplia, l’accés a l’avortament dins del sistema sanitari. Tanmateix, el risc de retrocés del dret, allà on s’ha desenvolupat, i la pressió per impedir que avanci, allà on encara no s’ha establert, és una constant.

Per a aconseguir-ho les dones, majoritàries a una vaga que implicà a més de seixanta-mil membres de la classe treballadora, apostaren per a reunir-se a plaça Catalunya, baixar la Rambla, creuar la Boqueria i arribar a la residència del governador civil a Pla de Palau. Aquestes marxes s’iniciaren el 5 d’agost de 1913 i esdevingueren un ritual diari. Que les manifestants no només fossin obreres féu entendre a les autoritats que es trobaven davant un veritable moviment social.