Gènere

Milers de dones moren cada any arran d’interrompre un embaràs no desitjat als Estats restrictius amb l’accés legal a l’avortament. La gran majoria, a l’hemisferi Sud. A Europa, la norma tendeix a ser garantir, de manera àmplia, l’accés a l’avortament dins del sistema sanitari. Tanmateix, el risc de retrocés del dret, allà on s’ha desenvolupat, i la pressió per impedir que avanci, allà on encara no s’ha establert, és una constant.

Per a aconseguir-ho les dones, majoritàries a una vaga que implicà a més de seixanta-mil membres de la classe treballadora, apostaren per a reunir-se a plaça Catalunya, baixar la Rambla, creuar la Boqueria i arribar a la residència del governador civil a Pla de Palau. Aquestes marxes s’iniciaren el 5 d’agost de 1913 i esdevingueren un ritual diari. Que les manifestants no només fossin obreres féu entendre a les autoritats que es trobaven davant un veritable moviment social.

Aplicar perspectiva de gènere és l’eina per desfer els estereotips que, sovint, obstaculitzen l’accés de les dones a la justícia. Una eina que, al contrari del que sol considerar la judicatura, no és una opció lligada a la sensibilitat de cadascú, sinó una obligació, en tot tipus de procediment judicial, per tal d’aterrar el principi d’igualtat i no discriminació. L’impacte d’obviar-la s’accentua en els processos per violències masclistes

Una quarantena de nois i noies de diverses ciutats i pobles del país han participat aquest mes en les colònies d’estiu adreçades a adolescents LGTBI que organitza, per quart any consecutiu, la cooperativa Candela; una setmana “sense cap tipus d’assetjament ni violència” per encarar amb més xarxa i referents les sancions que, sovint, troben molt presents durant la resta de l’any

Existim moltes més persones mes enllà del model d’home blanc heterosexual. Les trans, mariques i bolleres, putes, negres, gitanes, sordes, gordes… Totes som aquí i per això treure l’orgull als carrers ha de ser un acte festiu però crític alhora, de reconeixement propi i social.

Lukas Avendaño és un dels artistes muxes més reconeguts al món. Aquest mexicà, que ha fet de l’art una reivindicació per als desapareguts, les comunitats índies, o diversitat sexoafectiva, ara s’enfronta a la desaparició del seu germà Bruno, a qui ha dedicat una performance davant del consolat mexicà a Barcelona per evidenciar “la negligència del govern “