Els homes del #Cuéntalo no són pocs. Ni malalts. Ni toxicòmans. Ni psicòpates. Són, sovint, els homes que tenim a prop: els nostres pares, germans, cosins, parelles, fills. Els nostres companys de feina, de sindicat, de partit, de l’AMPA. Els nostres veïns. Els nostres amics. Són homes normals.
Gènere
Les Síndromes de Sensibilització Central (la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i la electrohipersensibilitat) són malalties cròniques i complexes, altament feminitzades, que pateixen més de 250.000 persones a Catalunya. María José Canut i Dolors Pubill, afectades de fatiga crònica i/o fibromiàlgia, encara perceben certa “incomprensió per part del seu entorn” i denuncien “el tracte ineficient ofert per les administracions sanitàries”.
La resolució definitiva sobre el cas de La Manada la dictarà el Tribunal Suprem, però més enllà del cas concret potser és hora de plantejar-se l’oportunitat d’una reforma legal que adopti el model dels països que no distingeixen entre agressió i abús sexual
El Gremi de Llibreters ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts el dia de Sant Jordi. La presència d’escriptores en la llista dels deu llibres més venuts en les categories de ficció i no ficció continua sent minoritària respecte a la d’escriptors. I, com a confirmació d’una tradició que ve de llarg, aquest 2018 només en la literatura infantil i juvenil la presència d’autores ha estat significativament superior a la d’autors.
Hem de començar a assumir que molts agressors sexuals troben el plaer no en la sexualitat, sinó en la dominació a través del sexe. És per això que hem de posar l’accent en la violència que és sempre el nucli central de les violències sexuals
Zoe Philpott encarna l’esperit STEAM (àrea d’estudi que inclou ciències, tecnologia i arts): dissenyadora, amant del teatre i de l’educació, s’ha proposat rescatar de l’oblit la història de científiques com Ada Lovelace i explicar-les a través de la tecnologia per a incentivar que les nenes s’apropin a les ciències
Milers de persones omplen la plaça Sant Jaume de Barcelona contra la sentència que ha condemnat per abús –i no per violació– els agressors d’una jove als San Fermins de 2016. La protesta té lloc també a altres ciutats. La sensació d’injustícia recorre les places i desferma la indignació feminista: “Si toquen a una ens toquen a totes”.
Respondre a la diversitat de necessitats de les dones és encara un repte, com també ho és ampliar els esforços dedicats a prevenir les violències masclistes. Set de cada deu professionals hi dediquen menys d’un 25% de la jornada laboral, segons un diagnòstic del Grup d’Investigació Antígona de la UAB.
La llei 5/2008 és àmpliament reconeguda com un bon punt de partida per promoure, des del pla institucional, passes endavant contra les violències masclistes. Fa una dècada que en recorre i, en alguns casos, ha trepitjat fort, mentre que, en d’altres, posa els peus a terra amb debilitat. La infradotació pressupostària dels recursos d’atenció i recuperació previstos a la normativa impedeix, sovint, que els processos d’acompanyament resultin reparadors per a les dones.
“Tenim moltíssima producció que no està classificada dins la categoria LGTB. Això fa que puguem arribar a un públic que no ens espera”, afirma l’escriptora Bel Olid. Aquests textos, insisteixen llibreters i escriptors, fa temps que “van rebentar la categoria LGTB” i, ara, destaquen pel seu caràcter “irreductible a qualsevol etiqueta”. Tot i que la transversalitat de les identitats LGTB cada vegada és més visible a la literatura catalana, també es troba a faltar una presència més normalitzada de la qüestió trans.
