Judith Butler, filòsofa postestructuralista, ha patentat des dels anys noranta gairebé tot el que sabem sobre feminismes i teoria queer, però des de fa un temps ha ampliat el seu pensament a la filosofia política i l’ètica. La seva teoria sobre la interdependència, que va rebre un aplaudiment entusiasta del CCCB, posa a dialogar perspectiva de gènere, ecologisme i classe. Des de la interdependència afavoreix nous models de solidaritat i de resistència, una crida a la lluita pels drets socials des de la no-violència.
Gènere
Mirar cara a cara la violència et fa mirar-te a tu i a les teves dinàmiques relacionals. Les d’abans i les d’ara
Després de 25 anys de treball, la Fundació Surt segueix reivindicant la necessitat d’un projecte que vetlli per l’apoderament de les dones en tots els àmbits: personal, econòmic, comunitari i sociopolític. Amb motiu del seu vinticinquè aniversari, la fundació proposa una sèrie d’activitats cada mes per a “ressaltar les reivindicacions més emblemàtiques dels feminismes i, també, per a donar a conèixer la trajectòria de l’entitat en la defensa de l’equitat de gènere”.
El projecte Agenda 2030 feminista posa en marxa aquesta setmana un grup de seguiment dels drets sexuals i reproductius (DSiR) a les polítiques catalanes. La iniciativa, impulsada per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i Creació Positiva, també mira més enllà del país i ha promogut que centenars d’entitats d’Amèrica Llatina i Europa s’articulin per respondre a l'”ofensiva ultraconservadora” contra els drets de les dones, compartida, asseguren, en països europeus i llatinoamericans
L’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) denuncia que, de les 111 incidències registrades per lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, el 47,7% són per motius d’agressió verbal o física. Davant aquesta situació, l’OCH reclama “activar de forma efectiva tots els mecanismes i recursos disponibles i necessaris per combatre la LGTB-fòbia”.
Per un model educatiu feminista, basat en la coeducació, més democràtic, lliure, equitatiu, personalitzat i més en comú
A un mes de la vaga feminista del passat mes de març i valorat l’èxit de seguiment, cal mantenir les reivindicacions i denúncies. Les dades fan visibles, tristament, allò que dia a dia és invisible, una discriminació quotidiana i invisible, malgrat ser tan perceptible
Més d’una dècada de plans integrals del poble gitano a Catalunya es tradueix en “petits èxits sense un impacte potent de canvi”, descriu Paqui Perona Cortés, presidenta de Veus Gitanes. El perquè del limitat efecte davant les desigualtats que travessen una àmplia franja de la comunitat gitana, rau, segons denuncia l’activista, en els fonaments racistes de les polítiques; els mateixos fonaments, assegura, de segles de persecució.
Tres grups municipals, BComú, ERC i CUP, tenen pressupost per a dissenyar i implementar polítiques de gènere internes, però només els comuns revelen el total de les seves partides. La majoria de formacions disposen de pla de gènere i de comissions de seguiment, a excepció de Ciutadans i del PP.
Les llei contra la Violència de Gènere i d’Igualtat promouen els estudis i investigacions especialitzades en igualtat; tot i això, el feminisme és una àrea de coneixement no reconeguda pel Ministeri d’Educació, que considera que ha de ser tractat transversalment en tots els estudis.
