Canalitzar l’onada de força que ha deixat la massiva mobilització de fa una setmana per articular millor el moviment feminista i, en paral·lel, exigir a les institucions més recursos per respondre a demandes fins ara desateses, són les vies plantejades per impregnar de 8-M el dia a dia.
Gènere
Sota el lema “ens aturem per canviar-ho tot”, el feminisme omple de lluita contra la desigualtat els carrers de les ciutats de Catalunya
Les dones que treballen en sanitat cobren 9.000 euros menys a l’any que els seus companys homes, i ocupen només un 25% dels càrrecs directius. Això empitjora la seva salut mental. Especialment castigades estan les infermeres dins del sector.
‘One Year Women’s Performance 2015-2016’, de l’artista Raquel Friera, exposa a La Virreina les fotografies que dotze dones es van fer dia rere dia durant un mes després d’acabar les tasques domèstiques. Friera investiga el treball no remunerat que fan les dones, visualitza i reconeix totes aquestes tasques imprescindibles per al desenvolupament de les nostres vides i per al funcionament de l’engranatge capitalista.
El sindicat majoritari de l’ensenyament crida el professorat a aturar l’activitat als centres educatius per denunciar les discriminacions i violències masclistes. Alhora, reivindica la coeducació per avançar cap a l’equitat de gènere
La coeducació, reconeguda com a eina preventiva de la violència masclista, resta buida de recursos formatius i d’hores assignades per desplegar-se al sistema educatiu. Mentrestant, les accions per visibilizar les dones i revalorizar el món tradicionalment associat a la feminitat hi queden, sovint, limitades a dates commemoratives
Reflexionar sobre la vaga del 8 de març és reflexionar sobre les cures. Sobre tot allò indispensable que necessitem rutinàriament, tot allò que no necessitem estrictament però ens manté humanes i felices. Hem après què és la sororitat i l’estima a còpia de tenir-ne i fer-ne entre totes les dones que ens envolten. Ara falta que els homes s’adonin de les seves responsabilitats emocionals, efectives i de les tasques reproductives en general.
Dones diverses comencen a sentir, a vegades sense poder posar-hi paraules, que no és just, que no volen seguir així. Els valors feministes estan calant en l’inconscient col·lectiu.
La diversitat dels gèneres ha de ser objectiu del feminisme transformador i font de la justícia social
La Maria Antònia i la Montserrat són mestres jubilades que van començar el seu periple per l’educació a una escola de monges del franquisme. D’allà, fins que van superar les barreres socials i de gènere que deien a la dona que el seu lloc no estava a les aules, van anar descobrint el poder de la revolució personal i la coeducació en la que, finalment, van basar el model educatiu que van haver de crear quan va passar la dictadura.
