Gènere

La Maria Antònia i la Montserrat són mestres jubilades que van començar el seu periple per l’educació a una escola de monges del franquisme. D’allà, fins que van superar les barreres socials i de gènere que deien a la dona que el seu lloc no estava a les aules, van anar descobrint el poder de la revolució personal i la coeducació en la que, finalment, van basar el model educatiu que van haver de crear quan va passar la dictadura.

Núria Alonso, llicenciada en Belles Arts i administradora de sistemes, forma part d’una taula sobre sobirania tecnològica i feminismes organitzada pel Mobile Social Congress. Fa anys que treballa l’empoderament digital dels joves, i amb perspectiva de gènere: les noies han de tenir referents femenins per trencar amb el sexisme del sector.

El feminisme és la mirada que permet veure el món amb els ulls de qui sempre s’ha quedat als marges i des del municipalisme es tradueix en la capacitat d’incorporar a tota la ciutadania en la seva forma de fer política. L’esdevenir feminista de les institucions no és res més que la democratització de la mirada amb la que s’ha fet política fins ara

Miquel Missé és un dels activistes –també exerceix com a sociòleg– que va articular la primera manifestació pels drets trans a Barcelona. Han passat deu anys i, si bé reconeix canvis des de llavors, adverteix, el risc de deixar en segon pla un objectiu que, al seu entendre, el moviment trans ha de prioritzar: desfer l’esquema de gènere binari que força algunes persones a canviar d’identitat per viure amb menys malestar.