La propietat i la direcció de les Escoles Griselda van comunicar dimecres a les seves famílies que el curs vinent no tornarà a obrir. El motiu és econòmic. A la reunió van assistir responsables del Consorci d’Educació de Barcelona, els quals van garantir que els 174 alumnes tindran plaça en un altre centre de l’entorn el curs vinent.
habitatge
La noció de l’energia com a mercaderia i be a posseir ha anat acompanyada d’una tecnificació del discurs, generant una distància abismal entre la narrativa popular i la política dels espais de presa de decisions en l’àmbit de l’energia. Per això és necessari recuperar l’autonomia i la participació de la ciutadania com a element essencial de la presa de decisions sobre l’energia de forma oberta, conscient i inclusiva
Que un dret bàsic i bé tan fonamental com l’energia estigui privatitzada i en mans de poquíssimes empreses que es dediquen a mercadejar-la provoquen encara més desigualtats en el seu subministrament. Per això cal una auditoria ciutadana per recuperar les xarxes de distribució
Una quinzena de municipis costaners catalans, principalment a la Costa Brava, viuen una trentena de conflictes per qüestions urbanístiques i ambientals que, amb diferent intensitat, han entrat en el debat polític de la campanya per les eleccions municipals. L’Empordà no és l’únic lloc de Catalunya on hi ha actuacions polèmiques però si on hi ha més mobilització social
La darrera setmana abans de les eleccions ha començat amb un debat sobre la crisi de l’habitatge. Les crítiques per mala gestió, ja sigui al consistori o al Govern, van determinar un debat en què Maragall va fer ús d’una proposta presentada in extremis des de la Generalitat per a la campanya a les municipals
El problema parteix d’un model energètic en què les persones no estan al centre. No veure el model comporta no dimensionar que pobresa energètica no és només passar fred a l’hivern, sinó patir angoixa i por. Un model que desconeix que la pobresa energètica mata no ha de ser el punt de partida
Arran de l’incendi que ha acabat amb la vida d’una dona i els seus dos fills aquest matí a l’Hospitalet de Llobregat, recuperem una sèrie d’articles que ens parlen de les conseqüències de la pobresa sobre la vida de les persones, sobretot dones.
Després de retratar en profunditat el moviment pel dret a l’habitatge amb el seu primer llibre, el periodista João França presenta la seva segona obra, ‘Retrats d’una Barcelona comunitària’, en la que aborda les diverses identitats i motivacions del moviment associatiu a la ciutat
A Barcelona hi va haver 2.500 desnonaments el 2017 i hi ha unes 500 famílies en llista d’espera de la Mesa d’Emergència. Posem les dades de la crisi de l’habitatge sobre la taula i les expliquem de la mà de tres casos en primera persona
Poblenou és el barri del talent. De la tecnologia. Sempre en transformació, a la recerca de l’equilibri entre habitatge i indústria (tecnològica) perquè el barri no deixi de ser el que va ser. Perquè sigui un bon lloc tant per treballar-hi com per residir-hi. Potser per això, Poblenou calca les estadístiques de la mitjana de la ciutat pel que fa a renda, atur, nivell d’estudis i població estrangera
