Perú, Xile, Bolívia, Argentina…en tots aquests casos l’aparell judicial va ser un actor decisiu, de vegades per a reprimir els reclams populars als carrers, de vegades per a disciplinar dirigents socials percebuts com a enemics. Irònicament, l’exercici dels drets humans ve amb el perill de la presó. D’aquí la pregunta: per què és la justícia actualment un indret perillós per als drets?
Política
Intentar fer polítiques d’esquerra sense assegurar el dret a l’habitatge o l’eradicació de la figura del treballador pobre és com encarregar l’organització d’una festa infantil a Herodes i confirar en que tot acabi bé. No és forassenyat pensar que amb pals i desnonaments contra els Drets Humans es provoqui l’extensió del “feixisme social”
Debemos analizar profundamente las causas de las largas listas de espera, ya que si no hacemos un buen diagnóstico, no podremos aplicar el tratamiento correcto. En este artículo, analizamos nueve posibles causas de las listas de espera en cirugía
La Europa social tras la guerra mundial y hasta la llegada de Reagan y Thatcher es hija de las luchas antifascistas. Los avances sociales son hijos de las luchas de sindicatos y partidos de izquierdas, siendo las élites económicas y monopolios los que cedieron en derechos sociales antes de verse sobrepasados democráticamente por procesos revolucionarios
No vull tenir “dret a…”, sinó tots els drets junts i d’una, perquè això és la democràcia i no una simple sèrie de procediments formals. Sota el nom de “Dret” se’ns imposa una normativitat d’allò just. No és la possibilitat -a Catalunya o a Euskadi- d’una secessió allò preocupant, sinó que la gent es declari subjecte de la política, d’una ciutadania real, no simulada
Javier Padilla, metge de família i comunitària, va visitar Barcelona per presentar el seu llibre “¿A quién vamos a dejar morir? Sanidad pública, crisis y la importancia de lo político”. Parlem amb ell sobre sistemes sanitaris, desigualtats sociosanitàries i economia
Després d’aquella abraçada, el previsible és un Govern fràgil i una conjuntura inestable que s’anirà resolent de qualsevol manera, amb risc de naufragi. No obstant això, aquesta tendència podria transformar-se des d’un acord programàtic ampli i audaç d’una nova majoria solvent, basada en les millors tradicions democràtiques i participatives
Durant la campanya electoral, el terme equidistant ha sobrevolat diverses vegades sobre Rosa Lluch, candidata al Senat dels Comuns. Diu que l’equidistant és qui cerca el diàleg, tot reconeixent la validesa de dues postures, una qualitat que atribueix al seu pare, Ernest Lluch, que ara fa tot just 19 anys que va ser assassinat per ETA
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart “mai no haurien d’haver estat acusats ni processats, ni molt menys sentenciats pel delicte de sedició i per això demanem la seva llibertat immediata i l’anul·lació de la seva condemna”, argumenta Daniel Joloy, assessor d’Amnistia Internacional, el dia després de publicar-se les seves valoracions sobre la Sentència del Procés
Joan Margarit acaba de conseguir el Premio Cervantes, aunque muy probablemente no lo necesite. El poeta más popular de las letras en catalán. Y uno de los más leídos en castellano. Esta bifrontalidad ha sido siempre el camino de ida y vuelta de su escritura. Por eso, en estos tiempos de desencuentros obtusos, leer a Margarit, así como a tantos otros escritores catalanes en las dos lenguas, debería ser una necesidad cívica. Quizás abriríamos más puertas, en lugar de cerrarlas
