Política

Es podia pensar que la rebel·lió i la sedició només existien al cap de les acusacions, però han decidit fer un pas cap endavant i considerar els fets del 2017 com un cop d’Estat, equiparant el Procés amb el 23F. Aquesta és la història que la Fiscalia vol que consti en els llibres d’història. La diferència és que els responsables del segon van ser indultats, mentre que els primers difícilment ho seran

Un dels trets més eloqüents de la generació jove és la seva addicció al consum en tot sentit. Aquells que no poden, perquè les seves condicions econòmiques li ho impedeixen, mantenen al seu horitzó aquestes coses que veuen en els que poden. Consumidors de coses, però també d’aquesta cultura que ens imposa una globalització neolliberal que ens fa adorar el deu del Mercat

Qui ho té més difícil, de moment, és Ernest Maragall. No té arguments per negar-se a encapçalar el tripartit que li proposa Ada Colau. Dependrà suposo del programa. Ningú parla del programa. És que depèn de les eleccions autonòmiques, que estan a tocar?

La decisió que prengui l’actual alcaldessa tindrà conseqüències estratègiques respecte al futur de Barcelona i de Catalunya. La construcció del personatge s’enfronta a un dilema essencial. ¿Retirada momentània o batalla pel poder? Aquestes són algunes de les claus d’un desenllaç incert

El passat 15 de maig es va commemorar el 71è aniversari de l’ocupació d’Israel sobre territori palestí, provocant l’expulsió de 800.000 ciutadans autòctons. Des de fa massa dècades, s’estan produint crims contra la humanitat, davant la impassibilitat d’Europa. Mantenim una conversa amb el jueu Laurent Cohen, copresident de Junts, i Ibrahim Beisani, expresident de la Comunitat Palestina a Catalunya

És clar que hi ha necessitat d’una nova esquerra. Però amb una estratègia que permeti sumar. I sense experiments. Sap greu per Ada Colau i Manuela Carmena. Les dues mereixien una segona oportunitat, i si res no hi posa remei, no la tindran

Quan s’ha vist signar les paus més impossibles i quallar les aliances més impensables, per què no ha de ser possible que Junqueras li doni la mà a Sánchez? Però quan els dos contendents se senten vencedors, la pau no acostuma a ser fàcil. Aquesta és una altra de les ensenyances de la història política