Política

Catalunya viu als marges de la seva principal institució, la Generalitat. Des de la sentència Catalunya s’articula a través de canals alternatius de la institució, siguin aquests un canal de Telegram amb capacitat de mobilitzar sense necessitat de partits polítics, o les reunions clandestines entre el Vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès i la Vicepresidenta en funcions del Gobierno, Pilar Calvo. Analitzem quatre fenòmens que prenen el buit deixat per les institucions de Catalunya

Després de les revoltes arran de la sentència del Procés, centenars de periodistes s’han concentrat per mostrar el rebuig a una pràctica policial “inadmisible” que, fins ara ha suposat 65 periodistes agredits. Els professionals s’ofereixen per a formar els cossos policials sobre l’obligació dels funcionaris públics de garantir el dret a la informació

Des de la publicació de la sentència del procés, l’aplicació de missatgeria instantània Telegram no ha parat de guanyar usuaris que volen, sobretot, seguir la informació sobre les mobilitzacions a través dels seus canals. Els del Tsunami Democràtic i Anonymous Catalonia ja sumen centenars de milers de seguidors.

Més de mig milió de persones es van manifestar divendres pacíficament a Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem. Però la violència ha eclipsat la mobilització independentista i ocupa el centre de la imatge mediàtica i el relat polític. Les escenes de guerrilla urbana ha deixat en estat de xoc a l’independentisme i al conjunt de la societat catalana

Després de la “crisi del gas pebre” la imatge del conseller d’Interior no s’ha refet i és segur que surt tocada d’aquesta. De fet aquest es un govern que no s’aguanta gaire perquè tampoc governa gaire. No pren decisions de gruix polític

Els episodis de violència esporàdics que hi va haver la tardor del 2017 no tenen rellevància a l’hora de considerar que hi va haver sedició. Podria no haver ocorregut ni un sol incident violent i la condemna hauria estat la mateixa. I és que, en la sentència, el Suprem no qüestiona les “conviccions pacifistes” de Jordi Cuixart i el seu compromís “amb la no violència, sempre elogiable”

Quizás, y sólo quizás, hoy al PSOE se le hace difícil declararse de izquierda mientras hace guiños a la derecha. Al mismo tiempo, la Generalitat parece haber decidido rescindir de sus obligaciones. La contradicción de envalentonar a los manifestantes a la vez que da luz verde a los Mossos para apalizarlos es un acto de gran cinismo. En medio de todo, la gente. Enfadada, indignada y sola. Tras la sentencia, la lucha ya no es por la independencia. Es un enfado generalizado contra la situación, también contra el procesismo inoperante

La sentència del Tribunal Suprem entra en una gran contradicció quan rebaixa el contingut dels fets i després els castiga com si realment s’hagués posat l’Estat contra les cordes. Sembla que expressi una doble humiliació. La dels líders polítics que suposadament van dissenyar un pla d’independència sabent que no podia tenir èxit i un càstig notòriament desproporcionat a la realitat

Després de la sentència, tornem a parlar amb activistes, juristes i polítics que ja havien estat entrevistats per Catalunya Plural en relació al Procés, per conèixer les seves opinions sobre la sentència. Jordi Nieva-Fenoll, Joan Josep Queralt, José María Mena, José Montilla, Montserrat Tura, Jordi Armadans, Kristian Herbolzsheimer, Anton Costas i Joan Manuel Tresserras coincideixen en la “excessiva duresa i desproporcionalitat”

La resposta a la sentència del Procés als carrers no s’ha fet esperar; davant la falta d’unitat viscuda en les últimes jornades, les propostes ciutadanes d’aquesta jornada s’han mostrat contundents i es diu a ocupar i parar l’activitat de l’Aeroport de Barcelona