Política

Aquest 13 d’octubre es compleixen 110 anys de l’afusellament a Montjuïc de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna. Home dogmàtic, agitador revolucionari, va ser acusat sense proves de ser l’autor intel·lectual de la revolta popular que va esclatar el juliol del 1909 sobretot a Barcelona i que passaria a la posteritat coneguda com a la Setmana Tràgica

Les denúncies fetes fa 24 anys pel qui era el gran referent de l’esquerra segueixen llastant el panorama informatiu i, en conseqüència, l’exercici del pluralisme i la transparència democràtica a Catalunya

Parlem amb Joan Coscubiela poques setmanes abans de les eleccions i la sentència del Judici del Procés, que maracaran els propers mesos polítics a Catalunya. Ara, recentment s’ha publicat que li han proposat ser el candidat d’Errejon a Más País per Barcelona a les properes eleccions. Ell ho ha negat

Parlem amb el periodista Francesc-Marc Àlvaro, que acaba de publicar ‘Assaig general d’una revolta’, en el que revisa i dissecciona el Procés. El resultat és un exercici que no agradarà “ni als uns ni als altres”. És per a “gent que vol plantejar-se preguntes”

L’1 d’Octubre va ser l’acte més gran de desobediència civil dels últims temps i no el va protagonitzar cap partit polític, sinó la gent. Va ser el vincle fraternal més potent que el sobiranisme ha teixit des de l’inici del procés independentista. Alhora, va ser el dia en que l’Estat va mostrar una part de l’Estat: el de la raó per la força. Ens fem tres preguntes que ens permeten analitzar l’1-O dos anys després

Després de les negociacions fallides per fer Pedro Sánchez president i la convocatòria d’eleccions pel proper 10 de novembre, el debat es limita a la repartició de culpes entre PSOE i Unidas Podemos. Però, més enllà d’això, hi ha tres elements indispensables per entendre l’escenari actual: el conflicte català, una escletxa de Règim que no cicatritza i una cultura política masculinitzada

El pujolisme tenia molt de religió política. Tot per la nació. Però també era un règim de representació i espectacle, de gran efecte, prolongat i eficaç, sobre un ample sector de la societat. Sense aquests dos aspectes no es pot explicar el Procés

En una setmana l’Estat espanyol, a no ser que tots els pronòstics siguin errats i Iglesias i Sánchez es posin d’acord, anirà de nou a eleccions. De ser així, entraríem en un bucle de repeticions de comicis però, abans de fer-ho repassem els ímputs dels principals jugadors de la partida

Amb motiu de la Diada, fem l’exercici d’intentar descriure la nostra realitat des d’una certa distància emocional. La complexitat política i social que viu Catalunya és observada amb desconcert per les cancelleries de tot el món. Imaginem quina podria ser una explicació amb voluntat de ser objectiva

El catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva-Fenoll repassa, a -previsiblement- poques setmanes de la sentència del Judici del Procés, tots els càrrecs pels quals estan processats els líders independentistes. Una crítica la presó preventiva i la tria dels delictes, així com un repàs a les possibles alternatives que passen per indults o amnistia