A la seva gira de fa uns mesos per diferents països, Carles Puigdemont va intervenir en una conferència internacional a les Illes Fèroe per a parlar de l’autodeterminació i del Procés, essent rebut per diverses autoritats feroeses que li van fer causa comuna. Potser per això, l’expresident va pensar en l’existència de certes similituds entre Catalunya i aquella Ítaca del nord
Política
La crisi i les seves conseqüències nefastes ens han deixat un mercat laboral en el que qui té feina és un privilegiat a qui poc han d’importar les condicions en les quals desenvolupa la seva tasca professional
El periodista i filòsof Josep Ramoneda parla del canvi hegemònic dins l’independentisme català com un canvi a llarg termini que acabarà de constituir-se després de les eleccions municipals. Aquest canvi de rols de poder, que també es va poder llegir a les eleccions generals, constata un canvi enorme en el sistema democràtic
Els resultats a les eleccions municipals a la capital de Catalunya podrien permetre iniciar una nova etapa en les relacions entre socialistes i republicans, amb els comuns com a intermediaris. Seria una fórmula per ajudar a la “desinflamació” i, finalment, a millorar la convivència
A Catalunya, els resultats electorals es poden analitzar sota el prisma de l’independentisme per veure com han suposat un moment històric d’impàs entre ERC i la formació hereva de CDC, Junts per Catalunya.
Per Puigdemont ja res no serà com abans del 28 d’abril. I no només pels resultats, sinó per la fotografia de la societat espanyola, contrària a la que pinta des de Waterloo
Les combinacions que poden resultar de les eleccions del 28-A són innombrables. Però els escenaris més probables, si fem un mínim cas a les enquestes, són bàsicament tres: una majoria absoluta del denominat trio de Colon; una majoria gairebé absoluta del PSOE, i una majoria amplia dels socialistes. Quin seria el millor escenari post-electoral per a Catalunya o, millor dit, per als catalans?
M’escarxofo al sofà del menjador per veure les notícies per l’adoctrinadora TV3. Veig que surt la senyora Arrimadas. Sento que diu que a les escoles catalanes ensenyem a odiar.
Les enquestes, els nostres particulars oracles moderns, dibuixen tres escenaris postelectorals possibles a Espanya. En tots els casos per conformar govern caldrà construir un Frankenstein polític que pugui sobreviure durant tota una legislatura
La trobada entre veus d’Andalusia i Catalunya va ser un bàlsam en temps de greuges dialèctics i bestieses digitals. Però va donar la mesura d’una trencadissa que ve de lluny. Quan no es van crear xarxes de protecció que resistissin els embats de la crisi, el populisme i els nacionalismes desmasurat
Catalunya Plural, 2024 
