Política

Diverses generacions veien, per primera vegada, l’opció de viure protegits amb drets i llibertats constitucionals. La Constitució va ser, lògicament, fruit dels temps convulsos d’on se sortia. Però han passat quaranta anys. Les lectures que se n’han de fer no han de ser de la nostàlgia del que es va deixar enrere, sinó desde la voluntat d’adaptar-se al que està per venir

Ningú amb seny acusa l’independentisme d’haver ordit una conspiració en benefici del com pitjor millor. Aquestes coses no van així. Es tracta, simplement de recordar la història

Cal que tothom tingui clar el seu espai. Un partit polític no és un moviment social. Encara que els seus militants formin part d’altres moviments, el seu paper i la seva naturalesa és una altra. En el moment en què no estan clares les línies de demarcació entre societat civil i política institucional és quan apareixen relacions tòxiques

Immediatament després d’anunciar la vaga, s’iniciava el joc polític de fons i, és que, en política els temps i els contexts són essencials tenint també en compte, per sobre de qualsevol cinisme, que és la vida de dues persones el que està en joc

Sands no pedía la luna, sino un reconocimiento como preso político que Londres no estaba dispuesto a reconocerle. El independentismo catalán exhibe un ideario pacifista alejado del que tenia el IRA y hay un mundo entre Pedro Sánchez y una Margaret Thatcher que no modificó su posición, pero el paralelismo es inevitable

Encara més que la majoria independentista, el bloc esquerra s’imposaria com a la gran majoria transversal en aquest moment a Catalunya. Tot i així, la clivella independència segueix dominant la divisió de vot

Després de formar part de la coalició del 155, ningú hauria de creure en la capacitat reformadora dels socialistes. La suspensió de l’autonomia va esdevenir un precedent perillosíssim. Tot el que sabem del nou intent socialista és que proposa un nou Estatut. Però, quin? Obrirà la llauna d’una reforma constitucional en un context que no li és gens favorable?

L’Estatut que vol proposar Pedro Sánchez no sedueix a gairebé ningú, però es podria arribar a digerir en un context de correlació de debilitats, on l’independentisme no té la força d’imposar-se. És possible acomodar el conflicte Catalunya – Espanya amb una proposta d’Estatut? Sí i No

Aquell llaç no era com els altres. Era un llaç sense connotacions. Ningú no m’havia demanat que el portés. Era només per a mi. El meu llaç groc. Només per demanar la fi d’una presó injusta i per dir que no he presenciat violència que justifiqui acusacions de rebel·lió

Des del pacifisme que, segons Armadans no ha de ser mai neutral, enfoquem una conversació sobre la violència que l’Estat considera que hi ha hagut durant el Procés i que la societat civil veu com a resistència pacífica