Política

Fascinats per la revolució o per la independència, els polítics dels anys trenta van reaccionar tard, quan ja només quedava cridar “No passaran!”. A la tele, Casado i Rivera soben els de Vox.

Els diferents actors polítics del independentisme s’han conjurat per resistir fins al judici, o la sentència, als líders presos. Però les diferencies entre els republicans i els hereus de Convergència són cada vegada més insalvables. Aquest és el retrat dels tres sectors que lluiten per la hegemonia sobiranista

Si la democràcia representativa està en crisi és perquè s’ha allunyat de les essències de la democràcia radical; masses vegades han ocupat les institucions representants d’una classe política que no creien en allò públic malgrat estar obligats a gestionar-ho

Manuel Cuyàs, Gemma Lienas, Joan Herrera, Joan Tardà, Marina Subirats, Enric Marín, Carme Valls, Joan M. Tresserras, Andreu Mayayo i Arcadi Oliveres: 10 veus per pensar sobre els escenaris de futur

El Diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, sostè que no hi ha cap alternativa que un Referèndum que entre una autonomia reformada i la República. Tot i això, assegura que “no pensem llançar la bandera de la desobediència a la paperera i la durem a l’hora que la del diàleg. Seria molt lamentable que l’Estat espanyol ens obligués a tornar a desobeir”

La frustració, de la mà de la impotència, creix. Per primera vegada en set anys, no sembla tan agosarat dir que el processisme, entès com la voluntat dels partits polítics d’instrumentalitzar el desig d’independència, està més mort que viu