Política

A diferència d’anteriors Diades la realpolitik s’imposa com una llosa sobre la narrativa idealista que sonava any rere any. Ítaca està més lluny del que es prometia, i si en algun moment s’hi arriba, sembla que els somriures no marcaran el camí. Alhora, una altra efemèride amenaça en robar-li el protagonisme a la Diada. D’aquí a vint dies es compleix un any de l’1-O. Aquell dia rivalitza i rivalitzarà simbòlicament amb la Diada.

No hi va haver cap full de ruta. No va explicar quines polítiques concretes pensa dur a terme a partir d’ara, potser perquè ho deixa per fer-ho d’aquí a poques setmanes al Parlament, quan es faci el debat de política general

Ara fa un any, el 6 i 7 de setembre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar les anomenades lleis de desconnexió. El moviment independentista va passar per primer cop de les paraules als fets, en dues maratonianes i molt controvertides sessions parlamentàries. Repassem aquells dies a través de 33 cites.

El president de la Generalitat vincula la “causa” de Catalunya a Luther King i a Mandela i fa una crida a “desbordar” l’11 de setembre la Diagonal de Barcelona per “reivindicar la República catalana”. Res de nou: els darrers anys, Artur Mas i Carles Puigdemont van començar el curs polític fent una crida a la participació massiva en la Diada.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1972 i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982, Joan Josep Queralt és catedràtic de Dret Penal del primer d’aquests centres universitaris des de 1995. Té molt clar que s’està cometent una injustícia clamorosa amb els polítics i dirigents socials independentistes presos i els que han marxat a l’estranger per no ser privats de la seva llibertat.