Política

S’entén l’apel·lació a la unitat sobiranista, i més enllà, perquè els presos surtin de la presó, o perquè Catalunya assoleixi objectius polítics compartits per una gran majoria. No obstant això, la unitat per la República que suposa aquesta Crida Nacional és la de la meitat de la societat. Ni això.

El títol d’un llibre, a vegades, pot despistar sobre el seu contingut. És el que passa amb el darrer que ha escrit el catedràtic de Literatura espanyola de la Universitat de Barcelona Jordi Gràcia: “Contra l’esquerra”. No, no és un llibre que posi la proa contra els partits i els ideòlegs de l’esquerra. Al contrari.

Tot és fràgil, molt fràgil, i la conjura dels irresponsables segueix en peu, però el que compta és allò resultant. Es comprèn que molts independentistes hagin celebrat la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein com una victòria, però s’equivoquen si veuen en ella un aval europeu a la unilateralitat.

El mandat dels membres del CCMA està caducat des de fa mesos. Al Parlament es viu una intensa batalla sobre com ha de ser fer-se la renovació d’aquest organisme mentre els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, a través dels respectius comitès d’empresa i consells professionals, estan forçant la màquina per aconseguir que la fórmula final garanteixi la independència dels mitjans públics de la Generalitat.

Prefereixo imaginar que l’acostament de presos és més que justícia i compassió. Que és una decisió política capaç d’obrir un nou escenari. Aviat ho sabrem. Dilluns.