Barcelona

Fa quasi un any, un grup de joves catalans arabomusulmans de Ripoll van ser captats en un procés de radicalització, convertint-se en terroristes gihadistes, assassinant 16 persones i ferint-ne més d’un centenar a Barcelona i a Cambrils. Entrevistem al professor, politòleg i sociòleg expert en radicalismes Xavier Torrens. “Tots els joves gihadistes de Ripoll van seguir el patró del procés de radicalització, que no són persones malaltes mentals sinó nois normals, persones corrents i bona gent que, després d’un procés de radicalització, es fa fanàtica”, assegura Torrens.

Fins a 130 ferits de l’atemptat a Barcelona i Cambrils van passar pels centres sanitaris i molts més van rebre d’una manera o altra assistència. La resposta dels professionals sanitaris va ser d’una entrega inmediata. Parlem un any després amb la Cap d’Urgències de l’Hospital del Mar, Isabel Cirera, sobre com va viure el seu equip la jornada i quina valoració en fan un any més tard

Hasta 130 heridos del atentado en Barcelona y Cambrils pasaron por los centros sanitarios y muchos más recibieron de una manera u otra asistencia. La respuesta de los profesionales sanitarios fue de una entrega inmediata. Hablamos un año después con la Jefa de Urgencias del Hospital del Mar, Isabel Cirera, sobre cómo vivió su equipo la jornada y qué valoración hacen un año más tarde

Sota la campanya #NovaTerminalNo diverses entitats volen mostrar l’oposició social a la nova terminal de creuers per la massificació turística i per la contaminació que l’activitat genera a la ciutat, especialment als barris més propers al Port. La finalitat és aturar la licitació, que la Generalitat recuperi les competències en la gestió del Port de Barcelona i que sigui la ciutat la qui defineixi la política de creuers

La font del número 126 de la travessera de Gràcia, antany una via romana, no conserva el seu estat primigeni. És de suposar que, més o menys a mitjans dels anys vint del segle passat, el ceramista Salvador Sunet li va donar la seva forma tradicional mitjançant una sèrie de rajoles amb dos mascarons, alguna cosa diabòlics que esputen aigua cap a dues copes situades a la part inferior de la seva obra

“És necessari que hi hagi psicòlegs forenses que avaluïn objectivament el dany emocional causat, més enllà del dany físic”. Aquesta és una de les reivindicacions d’Elisenda Pradell, coordinadora de l’Àrea de Psicosocial d’Irídia. En casos com l’1 d’octubre cal veure com a la persona afectada li ha canviat la seva manera d’entendre la seguretat, els vincles, les relacions i les pors. “La majoria de persones no recorden el blau que els va sortir, sinó com es van sentir d’humiliades o vexades”, denuncia Pradell.

L’objectiu del Districte de Gràcia és fer unes festes més inclusives i “per avançar cap a una festa lliure d’agressions masclistes”, s’augmentaran un 10% el nombre de sanitaris, a més de reubicar-los i haver estudiat la il·luminació de nit per tal de garantir la seguretat de tots els espais. A més, s’obrirà més hores el punt d’informació destinat a sensibilitzar, informar i atendre, en cas de produir-se, assetjaments i/o agressions masclistes i LGTBIfòbiques