La minisèrie ‘El día de mañana’ s’ha guanyat, sense massa publicitat, el fervor de la crítica i, en menor mesura, d’un públic cada vegada més diversificat. Dirigida per Mariano Barroso a partir d’un guió escrit per Alejandro Hernández i basat en la novel·la homònima de Ignacio Martínez de Pisón, amb qui parlem.
Catalunya
Un problema de ocho años no se resuelve en dos horas y media de conversación y un paseo de quince minutos por los jardines de La Moncloa.
Un problema de vuit anys no es resol en dues hores i mitja de conversa i una passejada de quinze minuts pels jardins de La Moncloa.
La Universidad Progresista de Catalunya (UPEC) celebra su decimocuarta edición los días 4, 5 y 6 de julio. Este año, el lema es “El futuro del trabajo: utopía o distopía”. Casi que suena a extraño que el debate independentista que protagoniza la vida política y social catalana no tenga más presencia en estas jornadas. Jordi Serrano, su rector, está convencido de que la solución del contencioso entre Catalunya y España pasa por el republicanismo.
La Universitat Progressista de Catalunya (UPEC) celebra la seva catorzena edició els dies 4, 5 i 6 de juliol. Aquest any, el lema de la trobada és “El futur del treball: utopia o distopia”. Quasi que es fa estrany que el debat independentista que protagonitza la vida política i social catalana no hi tingui més presència. Jordi Serrano, rector de la UPEC, està convençut que la solució del contenciós entre Catalunya i Espanya passa pel republicanisme.
El periodista y escritor Xavier Febrés fué durante años corresponsal del histórico diario ‘L’Indépendant’. Uno de los temas que le interesan es, precisamente, Francia y la relación de los catalanes con nuestro vecino del norte.
El periodista i escriptor Xavier Febrés va ser durant anys corresponsal de l’històric diari rossellonès L”Indépendant’. Un dels temes que l’interessen és, precisament, França i la relació dels catalans amb el nostre veí del nord.
Les reflexions d’Amadeu Hurtado sobre el desdeny dels polítics catalans pel populisme feixistitzant que recorria Europa constitueix una inquietant analogia.
Las reflexiones de Amadeu Hurtado sobre el desdén de los políticos catalanes por el populismo fascistizante que recorría Europa constituyee una inquietante analogía.
En el millor dels casos és un error. En el pitjor, una barbaritat. Si desballesten l’escola catalana, com fan els Germans Marx amb el tren, dubto que el final sigui tan feliç com en la pel·lícula. Hi haurà fractura per sempre.
