El projecte Alternative Future, coordinat a Catalunya per la Fundació Surt, recull una sèrie de bones pràctiques amb joves tutelats als CRAE que tenen com a base una perspectiva de gènere per a abolir violències que molts nois i noies han assumit en el sí familiar i que reproiduirien i normalitzarien a la vida adulta
feminisme
El futbol té els valors de qui l’organitza. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la taula ‘Futbol, opi del poble de la democràcia?’, a la primera jornada de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya. Una anàlisi –i també alternatives– al nostre futbol: de mercat, individualista i patriarcal. Per ara anem perdent.
Marcela Amador Ospina, antropòloga i feminista, fa anys que acompanya les dones de les comunitats indígenes de Colòmbia. Advoca perquè les lluites comunitàries del món s’uneixin; abans espera que les eleccions reforcin el procés de pau i el paper de les dones en ell. Forma part de ‘4.000 dones connectades per la pau’.
El Gremi de Llibreters ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts el dia de Sant Jordi. La presència d’escriptores en la llista dels deu llibres més venuts en les categories de ficció i no ficció continua sent minoritària respecte a la d’escriptors. I, com a confirmació d’una tradició que ve de llarg, aquest 2018 només en la literatura infantil i juvenil la presència d’autores ha estat significativament superior a la d’autors.
Milers de persones omplen la plaça Sant Jaume de Barcelona contra la sentència que ha condemnat per abús –i no per violació– els agressors d’una jove als San Fermins de 2016. La protesta té lloc també a altres ciutats. La sensació d’injustícia recorre les places i desferma la indignació feminista: “Si toquen a una ens toquen a totes”.
“Tenim moltíssima producció que no està classificada dins la categoria LGTB. Això fa que puguem arribar a un públic que no ens espera”, afirma l’escriptora Bel Olid. Aquests textos, insisteixen llibreters i escriptors, fa temps que “van rebentar la categoria LGTB” i, ara, destaquen pel seu caràcter “irreductible a qualsevol etiqueta”. Tot i que la transversalitat de les identitats LGTB cada vegada és més visible a la literatura catalana, també es troba a faltar una presència més normalitzada de la qüestió trans.
Judith Butler, filòsofa postestructuralista, ha patentat des dels anys noranta gairebé tot el que sabem sobre feminismes i teoria queer, però des de fa un temps ha ampliat el seu pensament a la filosofia política i l’ètica. La seva teoria sobre la interdependència, que va rebre un aplaudiment entusiasta del CCCB, posa a dialogar perspectiva de gènere, ecologisme i classe. Des de la interdependència afavoreix nous models de solidaritat i de resistència, una crida a la lluita pels drets socials des de la no-violència.
Després de 25 anys de treball, la Fundació Surt segueix reivindicant la necessitat d’un projecte que vetlli per l’apoderament de les dones en tots els àmbits: personal, econòmic, comunitari i sociopolític. Amb motiu del seu vinticinquè aniversari, la fundació proposa una sèrie d’activitats cada mes per a “ressaltar les reivindicacions més emblemàtiques dels feminismes i, també, per a donar a conèixer la trajectòria de l’entitat en la defensa de l’equitat de gènere”.
Les llei contra la Violència de Gènere i d’Igualtat promouen els estudis i investigacions especialitzades en igualtat; tot i això, el feminisme és una àrea de coneixement no reconeguda pel Ministeri d’Educació, que considera que ha de ser tractat transversalment en tots els estudis.
Lina Meruane (Xile, 1970), escriptora i docent, visita Barcelona per presentar ‘Contra els fills’. Aquest assaig diatribesc, revisat i reeditat recentment per Random House Mondadori, es proposa desemmascarar aquells mandats socials que, amagats rere una disfressa d’àngel i una veu baixa però insistent, segueixen condemnant a les dones a una maternitat claustrofòbica.
