feminisme

Canalitzar l’onada de força que ha deixat la massiva mobilització de fa una setmana per articular millor el moviment feminista i, en paral·lel, exigir a les institucions més recursos per respondre a demandes fins ara desateses, són les vies plantejades per impregnar de 8-M el dia a dia.

Núria Alonso, llicenciada en Belles Arts i administradora de sistemes, forma part d’una taula sobre sobirania tecnològica i feminismes organitzada pel Mobile Social Congress. Fa anys que treballa l’empoderament digital dels joves, i amb perspectiva de gènere: les noies han de tenir referents femenins per trencar amb el sexisme del sector.

El feminisme és la mirada que permet veure el món amb els ulls de qui sempre s’ha quedat als marges i des del municipalisme es tradueix en la capacitat d’incorporar a tota la ciutadania en la seva forma de fer política. L’esdevenir feminista de les institucions no és res més que la democratització de la mirada amb la que s’ha fet política fins ara

Miquel Missé és un dels activistes –també exerceix com a sociòleg– que va articular la primera manifestació pels drets trans a Barcelona. Han passat deu anys i, si bé reconeix canvis des de llavors, adverteix, el risc de deixar en segon pla un objectiu que, al seu entendre, el moviment trans ha de prioritzar: desfer l’esquema de gènere binari que força algunes persones a canviar d’identitat per viure amb menys malestar.

La sexòloga Maria Cabral ha creat, amb la col·laboració de la coreògrafa de ‘twerking’ Kim Jordan, els tallers de ball, sexualitat i feminisme “Viatge al centre del plaer”. “Es tracta de crear un espai d’educació sexual i treball corporal on, a més de tenir en compte l’estructura patriarcal en què totes i tots actuem, puguem espolsar alguns prejudicis i, al mateix temps, augmentar el plaer i l’alegria”, diu Cabral.