En una entrevista al diari esportiu As, el periodista Pedro Palacios, que va ser cap de premsa de Barcelona 92…
franquisme
Fernando Miranda trabajaba en un cortijo de la provincia de Córdoba cuando supo que llegaba la Guardia Civil a realizar…
Fernando Miranda treballava en un cortijo de la província de Còrdova quan va saber que arribava la Guàrdia Civil a…
Fernando Miranda treballava en un cortijo de la província de Còrdova quan va saber que arribava la Guàrdia Civil a…
La dictadura, la repressió i els crims comesos llavors, queden moltes vegades fora del temps del curs. Temaris extensos, massa detallats en alguns casos, i assumptes complicats de tractar són part de la causa. Parlem amb Almudena Carracedo, directora del ‘Silencio de otros’ i amb Esther Barceló, professora d’Història i experta en memòria històrica
Entrevista a Dory Sontheimer: “Entrar a la fàbrica és tornar als meus orígens”
La minisèrie ‘El día de mañana’ s’ha guanyat, sense massa publicitat, el fervor de la crítica i, en menor mesura, d’un públic cada vegada més diversificat. Dirigida per Mariano Barroso a partir d’un guió escrit per Alejandro Hernández i basat en la novel·la homònima de Ignacio Martínez de Pisón, amb qui parlem.
Carles Vallejo, president de l’Associació d’Ex-presos Polítics del Franquisme, rebrà el Memorial Lluís Companys que atorga la Fundació Josep Irla per la seva trajectòria en la defensa dels drets humans i les llibertats civils i polítiques. Vallejo va ser torturat a la comissaria de la Via Laietana i condemnat a presó per propaganda il·legal i associació il·lícita. Mentre estava tancat a la Model, va iniciar una vaga de fam per reclamar l’estatut de pres polític. Ara es mostra preocupat per les comparacions entre la situació que es viu actualment a Catalunya i el franquisme
El Ple de l’Ajuntament de Barcelona retira el reconeixement a Miquel Mateu i Pla amb el ‘sí’ de tots partits, excepte del PP. A més, reconeix a un miler de funcionaris que van ser destituïts pel primer alcalde de la Barcelona franquista, destacat representant de la burgesia catalana franquista i emparentat amb el grup Peralada, estendard del joc a Catalunya.
La Maria Antònia i la Montserrat són mestres jubilades que van començar el seu periple per l’educació a una escola de monges del franquisme. D’allà, fins que van superar les barreres socials i de gènere que deien a la dona que el seu lloc no estava a les aules, van anar descobrint el poder de la revolució personal i la coeducació en la que, finalment, van basar el model educatiu que van haver de crear quan va passar la dictadura.
