L’any 2015, Casa Anita va estar a punt de tancar per pressions del nou propietari, una immobiliària. El motiu, organitzar activitats relacionades amb presentacions de llibres i tallers… Gràcies a les signatures de la gent, bona part anònima, avui encara segueix com un petit oasi al cor de Gràcia.
gracia
Hablamos de mercado inmobiliario, y los intereses creados quieren sumirnos en la inopia intelectual, quedando el ciudadano y la misma belleza de Barcelona, indefensos ante los depredadores
Parlem de mercat immobiliari i els interessos creats que volen sumir-nos en la inòpia intel·lectual, quedant el ciutadà i la mateixa bellesa de Barcelona, indefensos davant els depredadors
La casa Barnolas, amb la seva excepcional portalada, és una raresa sense perill d’extinció. Potser només demana un xic més d’atenció, arraconada com es troba entre el futbol i el fum que cada dia la intoxica mentre només uns pocs la lloem amb ganes de desvelar els seus secrets.
La casa Barnolas, con su excepcional portalada, es una rareza sin peligro de desaparecer. Quizá sólo pida un poco más de atención, arrinconada como está entre el fútbol y el humo que cada día la intoxica mientras sólo unos pocos la elogiamos con ganas de desvelar sus secretos.
La fuente del número 126 de la travessera de Gràcia, antaño una vía romana, no conserva su estado primigenio. Es de suponer que, más o menos a mediados de los años veinte del siglo pasado, el ceramista Salvador Sunet le dio su forma tradicional mediante una serie de azulejos con dos mascarones algo diabólicos que esputan agua hacia dos copas situadas en la parte inferior de su obra
La font del número 126 de la travessera de Gràcia, antany una via romana, no conserva el seu estat primigeni. És de suposar que, més o menys a mitjans dels anys vint del segle passat, el ceramista Salvador Sunet li va donar la seva forma tradicional mitjançant una sèrie de rajoles amb dos mascarons, alguna cosa diabòlics que esputen aigua cap a dues copes situades a la part inferior de la seva obra
La bancarrota de Atzeries no iba a finiquitar su sueño. De algún modo se las apañó para pactar con Belcebú, ganó el primer premio de la lotería y tirar hacia delante su inmueble, repleto de referencias luciferinas.
La bancarrota d’Atzeries no cancel·laria el seu somni. D’alguna manera s’arreglà per a pactar amb Mefistòfil, guanyar el primer premi de la loteria i tirar endavant amb l’immoble, ple de referències a Llucifer.
L’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia demostra massa coses que van des de la diversificació barcelonina per la màgia dels barris amb identitat de poble fins a l’absoluta necessitat de no donar res per fet i mirar cap amunt, una forma més de combatre la mandra
