L’Observatori Contra l’Homofòbia va registrar 113 incidències contra el col·lectiu LGTBI l’any 2018 i demana instruments eficaços, pròxims i còmplices per a combatre la infradenúncia
LGTBI
L’OMS no va excloure fins l’any passat la transsexualitat de la llista de trastorns mentals, però abans d’això ja existien projectes pioners, com el model Trànsit de la Generalitat, amb el qual a Catalunya, des del 2016, no és necessària una avaluació psiquiàtrica per iniciar els tractaments hormonals i/o procediments quirúrgics, si els desitgen
Dos centres de Barcelona desenvolupen el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), impulsat per l’Associació FLG, un projecte per a la prevenció de conductes homòfobes i la prevenció de la marginació social de les famílies i persones LGTB (i els seus entorns familiars).
El col·lectiu valora positivament la campanya, que ha visibilitzat històries d’agressions i assetjament contra persones LGTBI a Twitter, però reclama més llocs sense LGTBIfobia (més enllà del ‘hashtag’). Espais informals, associatius o activistes actuen com les xarxes de suport més comunes.
El colectivo valora positivamente la campaña, que ha visibilizado historias de agresiones y acoso contra personas LGTBI en las redes sociales, pero reclama más lugares sin LGTBIfobia (más allá del ‘hashtag’). Espacios informales, asociativos o activistas actúan como las redes de apoyo más comunes.
El risc que identificar-se obertament com a lesbiana, gai o trans dificulti les relacions amb l’alumnat i les famílies és una preocupació present en bona part del professorat LGTBI. Percebre que el centre educatiu acull la diversitat de gènere i sexual és un element central per decidir fer-s’hi visible, un pas que, alhora, promou canvis cap a escoles i instituts més segurs per a les persones del col·lectiu
Existim moltes més persones mes enllà del model d’home blanc heterosexual. Les trans, mariques i bolleres, putes, negres, gitanes, sordes, gordes… Totes som aquí i per això treure l’orgull als carrers ha de ser un acte festiu però crític alhora, de reconeixement propi i social.
El riesgo de que identificarse abiertamente como lesbiana, gay o trans dificulte las relaciones con el alumnado y las familias es una preocupación presente en buena parte del profesorado LGTBI. Percibir que el centro educativo acoge la diversidad de género y sexual es un elemento central para decidir hacerse visible, un paso que, a la vez, promueve cambios hacia escuelas e institutos más seguros para las personas del colectivo
Existimos muchas más personas mas allá del modelo de hombre blanco heterosexual. Las trans, maricas y bollos, putas, negras, gitanas, sordas, gordas… Todas estamos aquí y por eso sacar el orgullo a las calles ha de ser un acto festivo pero crítico a la vez, de reconocimiento propio y social.
El 20% de les persones LGTBI s’han sentit discriminades en el sistema públic de salut i el 27% pensen que els professionals de salut no estan formats sobre temes LGTBI. El CJAS treballa amb joves des d’una vessant educativa però també una d’assistencial vinculada a la xarxa pública sanitària
