«El 2004 viu en el 2024». Aquesta és la columna vertebral d’España: el pacto y la furia, l’últim llibre d’Enric…
periodismo
Jaume Fabre ha estudiat l’evolució del periodisme a Catalunya des de la postguerra civil. A “Periodistes, malgrat tot” va analitzar…
Quan al final de l’article anterior un servidor ironitzava sobre el lloc on es podria estar coent l’actual esperit d’innovació…
El problema del periodisme amb internet arrenca de la rel: l’omnipresència espaciotemporal trenca amb la noció mateixa de periodicitat. Els…
La llibertat de premsa és necessària, però allò que ens construeix com a societat és la recerca de la veritat. I…
És obvi que en els darrers temps el poder judicial ha adquirit un protagonisme inusitat a la vida política del…
Catalunya Plural és un d’aquests mitjans amics de La Marea. Allunyats de la polarització i fent honor al cognom que…
Sempre és bon moment per a parlar dóna Gabriel García Márquez i el seu llegat. Més encara quan es tracta de resultats que encara estan vigents i que es poden explicar des de la veu de qui va ser el seu company de treball i cofundador de la Fundación para el Nuevo Periodismo, pensada en periodistes iberoamericans.
Óscar Martínez, perseguit i amenaçat pel seu treball sobre la violència de les ‘maras’ i el crim organitzat a Amèrica Central, és actualment un dels periodistes d’investigació més importants d’Amèrica Llatina. Des que va viatjar al tren conegut com ‘La bèstia’ –d’Oaxaca a Veracruz (Mèxic)– s’ha convertit en un dels principals experts en migració centreamericana. Actualment treballa al diari salvadorenc ‘El Faro’
