Tinc la sensació que el president Aragonès s’ha ficat en un bon embolic amb el seu encàrrec a un grup…
referèndum
El dilluns el diari ARA publicava un article d’Oriol Junqueras que, en qüestió de poques hores, sacsejava la comunitat mediàtica…
L’altre dia vaig mantenir un intercanvi de missatges a Twitter amb Ignacio Molina, investigador sènior del Real Institut Elcano…
La concentració, a les portes del Parlament de Catalunya, que havia de posar fi als actes de celebració del primer aniversari de l’1 d’octubre, ha acabat amb l’edifici legislatiu assetjat i envoltat per manifestants amb un clar missatge de pressió al Govern: “o desobediència o dimissió “. La jornada ha finalitzat amb fortes càrregues dels Mossos d’Esquadra que han desallotjat els manifestants que van aconseguir arribar a les portes del Parlament
La manifestació s’ha fet en el context de la vaga estudiantil convocada a universitats i centres de secundària que ha tingut un seguiment desigual arreu del territori
Los Comitès en Defensa de la República se han levantado con cortes en todo el territorio y acciones contra poderes económicos para denunciar la represión vivida hace un año y exigir al Govern que haga efectiva la República o dimita. Una manifestación ha recorrido el centro de Barcelona y ha bloqueado la Bolsa durante una hora
Els Comitès en Defensa de la República s’han llevat amb talls arreu del territori i accions contra poders econòmics per denunciar la repressió viscuda fa un any i exigir al Govern que faci efectiva la República o dimiteixi. Una manifestació ha recorregut el centre de Barcelona i ha bloquejat la Borsa durant una hora
El 1-O rompió con la ‘cultura de la Diada’: restó protagonismo a los agentes institucionales que habían llevado hasta el momento las riendas del ‘Procés’ y cedió el poder a la gente, movilizada para poder votar. El espíritu de participación directa se fue apagando pero los aprendizajes de aquellas jornadas han calado en muchos.
L’1-O va trencar amb la ‘cultura de la Diada’: va minvar protagonisme als agents institucionals que havien portat fins aquell moment les regnes del procés i va cedir el poder a la gent, mobilitzada per a poder votar. L’esperit de participació directa es va anar apagant però els aprenentatges d’aquelles jornades han calat en molts
Entrevistem a Joan Herrera qui, fins al març de 2016, va ser coordinador nacional d’Iniciativa per Catalunya-Verds. L’abril de 2014 va defensar al Congrés el dret a fer un referèndum a Catalunya sobre la seva relació amb Espanya, juntament amb dos diputats: Jordi Turull, avui a la presó, i Maria Rovira, que ha marxat a Suïssa.
